30 de novembre, 2005

La vida és una barca

No he de plorar perquè no veig el sol, sinó, les llàgrimes no em deixaran veure els estels" (anava així, senyor Tagore?) no em veig en cor d'escriure Rabindranat (s'escriu així?) i em fa mandra buscar a Sant Google.

Digo que no tengo que llorar porque no veo el sol, porque entonces las lágrimas no me dejarán ver las estrellas (¿era eso, señor Tagore?) no tengo ánimos para escribir Rabindranat (¿Se escribe así?) y ahora me da pereza buscar en San Google.

Amics, amigues, estic històricament histèrica (o potser és al revés) però jo mai no em dono per vençuda. Tot allò que es pugui arreglar, s'arreglarà i allò que no es pugui, ens farem fotre (amén)

Amigos, amigas, estoy históricamente histérica (o quizá es al revés) pero yo nunca me doy por vencida. Todo lo que se pueda arreglar, se arreglará y lo que no se pueda, pues... nos ... nos... ¿fastidiaremos? (lo siento, en catalán tenemos el verbo fotre, que nos va de maravilla, pero traducirlo por joder no sería lo mismo) Amén.