07 d’abril, 2006

Aromas

Avui he estat a Barcelona. Faltava una bona estona pel que havia de fer i he decidit regalar-me aquell passeig. Passejar per Barcelona - la meva ciutat- una tarda qualsevol de primavera, és un plaer. En lloc de mirar aparadors, plens de vestits, bruses i jerseis de coloraines que em criden com bojos i als quals oposo una resistència heroica model Joana d'Arc , com a mínim, m'he dedicat a passejar pel bell mig de la Rambla de Catalunya, entre paradetes de palmes i palmons que m'han portat a temps llunyans ...
En un moment donat, m'he acostat a una parada i he agafat una palma, d'aquelles petitones, no tan petita com per dur-la a la solapa, ni tan gran com per dur-la amb les dues mans com quan era una nena. No ho he pogut evitar. He somrigut a la venedora i he ensumat la palma per impregnar-me d'aquella olor d'infantesa tan llunyana i tan propera. Aquella senyora s'ha quedat ben parada. Li he tornat la palma al seu lloc - un cistell de vímet- i, amb un altre somriure, he continuat Rambla amunt. Quina felicitat!
Hoy caminaba por Barcelona. Faltaba un rato para lo que tenía que hacer y he decidido regalarme un paseo. Pasear por Barcelona - mi ciudad- una tarde cualquiera de primavera, es un placer. En lugar de mirar escaparates, llenos de vestido, blusas y jerseis de colorines que me llaman como locos y a los cuales opongo una solemne resistencia al más puro estilo Juana de Arco - como mínimo- he decidido pasear por en medio de la Rambla de Catalunya, entre paraditas de palmas y palmones que me han transportado a tiempos lejanos...
En un momento dado me he acercado a una parada, he tomado entre los dedos una pequeña palma, no tan pequeña como para llevarla en la solapa ni tan grande como para llevarla en los brazos como cuando era pequeña. No lo he podido evitar. He sonreído a la vendedora y he olido la palma para impregnarme de aquel olor de infancia tan lejana y tan cercana. La buena señora se ha quedado muy asombrada. He devuelto la palma a su sitio - una cesta de mimbre- y, con otra sonrisa, he seguido Rambla arriba. ¡Qué felicidad!

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Ai, senyoreta del mar, que la pobra venedora ha pensat que anava a fer gasto i vostè només olorant... Li havia d'haver comprat alguna coseta, dona. Una palmeta, vostè que deu tenir bon 'palmito'. I, sí, una oloreta molt bona, molt fresqueta, que costa molt d'aconseguir perque jo tenia una coneguda que feia palmonets i palmetes i em sembla que hi havien de posar uns productes químics...

P@P@LLoN@ GRoG@ ha dit...

Mmmm, la faireta de les palmes! fresca, que bona, ¿eh? Són retalls d'infantesa, tan tendres en el seu record.
Ara recordo també que li he de comprar una parell de palmetes a la meva mare i a la meva tieta. Diumenge, ven segur que les aniran a beneir.
Un peto de primavera.

Mmm, ¡el aroma de las palmas! Son pedazos de la infancia, tan tierna en su recuerdo.
Ahora me acuerdo de que tengo que comprar un par de palmas para mi madre y mi tía. El domingo,seguramente las irán a bendecir.
Un beso de primavera.

(Ai! Quina feinada això de fer traduccions a aquestes hores del matí!)

Anònim ha dit...

Barcelona ho té això. Per als que ens n'hem exiliat per gust, ganes o necessitats, cada vegada que hi tornem amb una miqueta de temps ens fa reviure detalls insospitats...

Albert ha dit...

la vedette de raó, pobra venedora, però la roma maria aprecia que et sentis atreta per la flaire de les palmes, com l'antoni busquis una excusa per passejar per la teva ciutat i l'albert de l'eixample entén perfectament la la felicitat està realment en les coses petites. Com aquest aroma de palma, aquest passeig entre cases modernistes i poder dir que tot això que ofereixen les tendes de moda no et cal, clar que et faria il.lusió, però és que si ens deixessim arrosegar per la il.lusió, per l'instant, estaríem sempre comprant. Val més dur la sabates al sabater que no estrenar sabates; així donem temps que les coses es facin velles; velles i còmodes com unes sabatilles

Anònim ha dit...

Avui hi he anat i no he pogut resistir la temptació, me n'he comprat una de petiteta i un ramet de llorer i farigola, ai, quantes olors, quina flaire de bon temps, quants records!!!

Anònim ha dit...

digam tocaous, pero... ¿que es aixó de traduïr parades per "paradas"? Vols dir que t'hauran entes els lectors del imperi?
petonets de vertcritic

bellosoli ha dit...

ai! pobre venedora! s'haurà fet il·lusions! jejeje! La veritat és que no sabia que per la rambla catalunya venien les palmes... de fet jo sóc foraster a Barcelona, un cas invers a tu crec. Però tot i així ja hi porto prou temps com per a que molts racons d'aquesta ciutat em comportin una certa nostalgia, com avui t'ha passat a tu.

Montse ha dit...

A veure... cuantos lectores en el otro idioma me han leido y no han entendido que "parada" quiere decir "puesto"? jolines, por el contexto se entiende, noooooooo? mira, tocahuevos (Vert) no le voy a dar el gustazo a Rajoy de que piense que no sabemos hablar en castellano. Vale. Mea culpa: Parada = puesto (en un mercadillo)

Bellosoli, tu a Barcelona? ¿estás estudiando?...un petonet, nen wapo!

Julieta, veig que tu també has caigut! Y qué vas a hacer con la palma, reina mora? a mi lo que no me gusta del asunto es que las vendan en el Caprabo :(
-qué mala leche tienen- aunque también venden las bolas para el árbol de Navidad y esas guirnaldas horrorosas, aixxxx...

Saps una cosa, Albert? a mi no me hacen falta excusas para pasear por mi querida Barcelona, pero tienes muchísima razón...la felicidad está básicamente en encontrarla... incluso donde pueda parecer que no está. El olor de una palma, de un ramito de laurel, la flaire d'aquell pastís... hummm...

Antoni: com li dic a l'Albert, Barcelona en té tants, de racons i raconets! En su día me leí un libro de Alexandre Cirici (que conservo como oro en paño) llamado "Barcelona pam a pam" El coneixes? - ai, la meva Barcelona! gràcies per venir, Antoni!

Rosa Maria, encara et dec post sobre el carrer Mallorca. A ver si mañana busco un poquito de tiempo, entre rascada de barco y rascada de barco ;)

Senyoreta Vedete, li faré un link al meu bloc perquè vostè se'l mereix!

Que digo que le voy a hacer un link a la vedete (una buena señora que fue vedete de cabarete en su día y que ahora ya está jubilada, y ha decidido montar un blog, en catalán, eso si, porque ella es muy del Paral·lel, ¿qué quereis que os diga?)

Gracias y besucos para todos: incluso a los toca-pelotas como Vert :)***

Anònim ha dit...

Hola, sóc la vedette, y, si hase falta, una sarvidora también puede, en castellano. De hecho, el lenguaje del artista, como soy yo, aunque del Paralelo, es universal, como la música. Yo també, también, me he comprado la palma. Y en el caprabo se vende de todo, así es la vida. Mire, senyorita Arare, yo me pensaba que caprabo era una palabra multilingüística, que venia de cap-rabo, como cap-i-cua, y luego me enteré que era como un anagrama de los apellidos de los dueños. Que cosas tiene la vida. Y por las dudas que presenta respecto a dónde poner la palma, se pone en el balcón, terraza o ventana, atada y bien atada, porque ahuyenta las brujas, la gente ya no lo hase y asi van las cosas.

Anònim ha dit...

Y este señor vert, que se piensa que los que no son catalanes son tontos????? El señor Parada, de la tele, no lo traducen por Puesto, a ver... Ay, ay que lo pondrán 'verde', de 'vert', que ya sé que és verd, ep. Y más que tocaous, en el pueblo de mi iaio le desian torracollons, con perdó.

miquel ha dit...

Que lluny i que prop! Jo em vaig passejar per les parades de la Sagrada Família i em va fer somriure una nena que llepava abans d'hora els ornaments dolços de la seva palma.

bellosoli ha dit...

Be, estic amb el projecte de final de carrera (està allà, a punt de començar però sembla que no es vol fer sol) i treballant a mitja jornada... però si, la raó per la que estic a Barcelona són els estudis que m'hi van portar.