31 de maig, 2007

Una de barcos (para todos)

Pues eso: ¡un camarote!





No es el camarote del Blauet, pero todo se andará (en cuanto empiecen las visitas, vas a ver tú)

30 de maig, 2007

El circ


Mon Dieu! Com està el pati! Jo vinc d'allà on els partidaris de la Ségoléne "sont desolés" i Monsieru Sarcozy intenta arreglar les coses (a la seva manera, és clar, que no és la manera dels seus contraris) vinc pensant "torno a casa" encara que per pocs dies i em trobo amb un pollastre muntat amb la política de casa nostra que Déu n'hi do. de fet no sé per què m'estranyo, perquè ja m'ho conec. Però tenia la sensació que "tornar a casa" volia dir, d'alguna manera, trobar una pau espiritual, no sé com dir-ho. Però no. Allà els uns, aquí els altres, però en realitat, com era allò? " los mismos perros con distintos collares"!


Aquest matí sentia diverses tertúlies, que són el nostre pa de cada dia a totes les emissores i dins meu ha tornat a fer-se palès el sentiment que la única cosa que volen tots plegats és el poder. Punt. Després, no importa res. Però res de res. I faran servir qualsevol argument, per inverossímil que sigui, sense que els caigui la cara de vergonya -perquè no en tenen- ficant al sac qualsevol engruna del que faci falta, només els cal que els dóni la impressió que pot acabar en un vot. Quines penques!


I després, l'abstenció dels ciutadans, "tampoc" no els fa vergonya. Ells van al seu aire, i els ciutadans no els importem per a res. Només volen vots, vots vots. Obsessius compulsius.


A nivell polític, a nivell d'aquesta democràcia malalta que patim, ja fa tant temps que em sento tan estafada que no me'n puc sentir més.


Prefereixo barallar-me amb la fúria dels elements naturals, de veritat!






29 de maig, 2007

El deber me llama /El deure ciutadà i tot això...

Pues si: había que ir otra vez a casa, ésta era calculada, para la declaración de la renta y varias cosillas más...como ver a los hijos y a mi mamá... así pues, como que debido al mal tiempo no podíamos continuar y entrar en el Ródano... decidimos adelantar la fecha a ver si mientras se arregla el tiempo, que vaya mesecito de mayo nos está dando... (para más detalles, ver web)

Vamos a estar en casa un par de días, iremos de bólido, pero entraré un ratillo cada día, aunque sólo sea para saludar.

Doncs si: calia tornar a casa, aquesta tornada estava calculada, per la declaració de la renda i unes quantes cosetes més... com veure els fills i la meva mare... així doncs, com que degut al mal temps no podíem continuar i entrar al Rhône, vam decidir avançar la data de tornada a veure si mentrestant s'arregla aquest temps, que Déu n'hi do quin mes de maig ens està fent! (per a més detalls, veure web)

Serem a casa un parell de dies, anirem de bòlid, però entraré una estoneta cada dia, ni que sigui per saludar.

23 de maig, 2007

Hola hola desde la France (again)

Como ibamos diciendo... estos teclados no son iguales, todavia no he encontrado los acentos, pero os aseguro que con el tiempo los encontrare (nada me molesta tanto como escribir sin acentos, que yo soy de la vieja escuela)...
Pues aunque en este puerto hay wifi, parece ser aue unas veces "marche" y otras veces "ne marche pas". Y hoy "ne marche pas" y me sabe mal porque tanto el Capitan como yo hemos hecho los deberes y hemos puesto la web al dia, pero claro, para enviarla, necesitamos hacerlo con nuestro ordenador y... c'est domage, je suis desolee, mais nos quedamos sin subir la web.

Com anavem dient... aquests teclats no son iguals, encara no he trobat els accents pero us asseguro que amb el temps els trobare (que a mi em molesta molt escriure sense accents, que jo soc de la vella escola)...
Doncs encara que en aquest port hi ha wifi, sembla ser que uns dies "marche" i uns altres dies "ne marche pas" i avui es d'aquests darrers, aixi doncs ens quedem sense pujar la web i aixo que tant el Capita com jo haviem fet els deures; per pujar la web necessitem fer-ho amb el nostre pece i...
I ara surto, que hem de mirar la meteo i nomes hi ha un ordinador i cua per connectar (hehehe)
Molts petons.

21 de maig, 2007

Hola,hola, des de la France

Nomes dir a tothom que els teclats francesos son una kk, que les lletres estan en altres llocs i no les localitzo, aix... be, nomes saludar des de Cap d'Adge i dir que dema continuarem la ruta fins a La Grande Motte o potser Frontignan (per fi) i alla ja treurem el mastil i anirem a buscar els canals. Aquesta vida aventurera dona força per pensar, ja us ho anire explicant a la web, o aqui o a on pugui, o a on sigui. Petonets per tothom.

Solo decir a todo el mundo que los teclados franceses son una kk, que las letras no estan en su sitio y no las localizo y solo tengo un cuartro de hora y... solo saludar, decir que manyana nos vamos de Cap d'Agde hacia La Grande Motte o quizas a Frontignan (por fin) y alli ya sacaremos el palo e iremos a buscar los canales y ... Esta vida medio aventurera (solo medio) da para pensar mucho y para escribir todo. Eso es lo que hare desde la web, desde aqui o desde donde sea. Besos para todo el mundo.

11 de maig, 2007

Ja sóc aquí (again)

Estimats germans (ai no, que no era això)

Estimats bloggers, blogeros, amics virtuals, amics no virtuals, amic (i amigues, ep!) realment virtuals i virtualment reals, ja sóc aquí! altra vegada.

Si. Com deia algú de vosaltres, "lo" meu és greu. I molt greu, doctor!

Res, senzillament tinc l'oportunitat de "sortir a saludar" altra vegada, i així ho faig. Res més. Ara vaig a posarla web al dia i ja està. No dóna per gaire, tampoc, no us penseu. Ni falta que fa, de veritat.

I és que entre navegar, la intendència, escriure, llegir, amarrar vaixell, desamarrar vaixell, patir (si, una miqueta si, per què negr-ho? que una va néixer patidora i mira...), i també allò altre que tots sabem però que no diré, és que se m'acumula la feina!

Per cert: porto llegits dos llibres, ja: "El fil d'Ariadna" i "Abril en París". Ara li toca el torn a "Ruta de les llibertats", que, si llegiu la web (o el web) entendreu algunes coses més.

Per cert... veí, mil i pico de gràcies! :*********

Aps... a la web ja tenim FÒRUM!

Queridos hermanos (ay no, que eso no es), queridos amigos virtuales, queridos amigos no virtuales, queridos amigos (y a migas, ojo) reales, queridos amigos y amigas realmente virtuales o virtualmente reales, estoy aquí de nuevo.

Si. Como decía alguien, lo mío es grave. Muy grave, doctor.

Nada, sencillamente, tenía la oportunidad de "salir a saludar" otra vez, y así lo hago. Nada más. Ahora voy a poner la web al día y ya está, que tampoco da para mucho, pero ni falta que hace, de verdad, que entre navegar, la intendencia, leer, escribir, sufrir (un poco si, para qué negarlo, que una nació pa sufrí, aixx), y también aquello que todos sabemos y que no diré, es que ¡se me acumula el trabajo!

Por cierto, ya llevo dos libros leídos: "El fil d'Ariadna" y "Abril en París". Ahora le toca el turno a "Ruta de les llibertats". Si leéis la web (no, ahora todavía no, que la tengo que poner al día, dadme una horita o así) entenderéis algunas cosas más. Que contarlo todo por duplicado cansa, oigan!

Por cierto, vecino, ¡mil y pico de gracias! :*********

¡Aps! ¡En la web ya tenemos FORO!

07 de maig, 2007

La Ventafocs/Cenicienta

Doncs res, que no hi ha hagut manera de pujar el video de la tramuntana dels coll.... piiiiiiiiiiiip! perquè us féssiu una idea del que bufa! Que jo no m'ho imaginava, no, però si!!! I que d'aquí a una hora i cinquanta-cinc minutets se m'acabarà la connexió, igual que a la Ventafocs se li acabà la màgia. Però jo faré com ella: us deixaré la meva sabata (no és de vidre ni tan bonica, no, però també mola) junt amb la promesa de tornar un dia d'aquests per seguir fent tertúlia.

D'això... no hem tingut temps de debatre això de Sarkozy, ni de parlar de la colla de rucades que va deixar anar l'Aznar l'altre dia, ni de... ni de... ni... però és igual, hi haurà temps per tot, si els déus ho volen.


Mil petons. A tothom!


Que digo que no ha habido forma de subir el video de la tramontana para que viérais cómo sopla, pero en fin... y también digo que me queda una hora y (ahora ya una hora y cuarenta minutos) para desconectarme totalmente, pero que voy a hacer como Cenicienta, os dejaré mi zapatito (no es tan mono, no es de cristal, pero mola). Y que volveré, no sé cuando, pero volveré.


Ah! y no me ha dado tiempo de debatir con vosotros eso de Sarkozy y las últimas borricadas (no sé si es correcto pero me parecen borricadas) que dijo Aznar el otro día acerca de lo de conducir con unas copas de más y noseque... en fin... pero habrá tiempo para todo, si los dioses así lo disponen.


Mil besos. ¡Para todos!


¡Aaaaaaaaaaiiiiii! La sabataaaaaaaaaa!




...plof!...

¡Aleluya! Al·leluia! (ara no sé si la geminada és una o l'altra)


Pues eso: Aleluya porque ahora mismo acabo de poder entrar a mi propio blog. No tengo ni idea del por qué ayer no me dejaba entrar. Misterios informáticos.

Ahora mismo parece que el Blauet se tenga que poner a volar, así sopla la tramontana. ¡Jesús, qué potencia!

Por cierto, quise poner un video que hicimos ayer (peccatta minuta, que hoy sopla mucho más fuerte) pero la historia es que no me deja ponerlo en la web, a la que os recomiendo que os conectéis si os apetece saber cómo nos va. Nos va bien, gracias: encallados en Roses, pero muy bien. Con mi rodilla hecha cisco, pero muy bien. Murphy cumple, como siempre, su ley.

Como tengo sueño y una tarjeta que caduca a las 24 horas (que se cuentan seguidas, ¿qué pensabais, eh?) no sé si me dará tiempo - mañana por la mañana- a intentar subirlo al youtube (nunca he subido un video mío al youtube, tendré que aprender o preguntarle a Xurri cómo se comprime el video para meterlo en la web, pero ahora eso se me antoja tan difícil como que ese viento que se me mete en la cabeza deje de soplar)

Supongo que mientras pueda, una vez a la semana o cada quince días (aprox) me iré conectando, porque todavía tengo un poco de mono. Después se me irá pasando, ¿no? :/

Ah, el álbum de fotos de nuestro "Viatge a Itaca", como complemento a la web, lo podréis ir viendo cuando queeráis. Poco a poco iremos subiendo fotos, ¿vale?

Os quiero.
Us estimo.