26 de juliol, 2007

Desde París para variar


Hola de nou. Només saludar-vos. Acabo de "pujar" alguns altres comentaris a la web i més fotos a l'àlbum de Picassa. Una abraçada per tothom i bones vacances a qui estigui de vacances i feliç treball als que encara no les han començat. Aquí a París fa una fresqueta ben bona (cal sortir "de casa" amb una jaqueta per si de cas i sobre tot, sempre amb el paraigua)

He de confessar que la primera vegada que vaig estar a París no em va agradar, preferia Londres (tal com comenta Waipu Carolina en el post anterior). Si, a mi també em va passar, però a París hi he tornat i a Londres encara no... espero poder-ho fer algunh dia, malgrat que en anglès no en rasco ni mitja!!! i en canvi, el francès se'm dona molt bé i m'entenc amb tothom. Això sembla que no, però hi fa molt. M'hauré d'afanyar a aprendre anglès, com ja he dit en més d'una ocasió.

Bé, us deixo, que això és com un taxímetre!!!! buf buf buf...

Que digo que he subido la web (poca cosa, pero algo es algo) y fotos a Picassa. Y que yo también pensaba que era más de Londres que de París, pero es porque nunca había estado tanto tiempo en París, mientras que en Londres sólo he estado una vez una semana.

Y que os dejo, que esto cuenta como un taxímetro...

Ah, se me olvidaba: felices vacaciones a los que las empiezan y feliz trabajo a los que todavía no las han empezado o a los que ya las han terminado.

Veo de subiros una foto, a ver... si, Arare mirando un escaparate de una boulangerie que no es tal. Han conservado los carteles que había antes, pero las tiendas son nuevas por dentro. Barrio del Marais, yendo hacia Les Halles, cerca del Centro Pompidou.

22 de juliol, 2007

Des de Paris (again)

A veure, avui soc al cyber que no em permet penjar web pero si entrar al meu blog, per aixo he decidit respondre-us als que em vau deixar comentaris el darrer post i explicar-vos alguna coseta mes. (recordeu que els accents brillaran per la seva absencia, que no hi ha ce trencada ni la enye castellana; aixi que no demaneu massa correccio ortografica)

Viure a Paris es una experiencia diferent que, com ja sabeu els aue ens seguiu a traves de la pag. web, ens feia il.lusio que fos el nostre primer viatge. Els deus diran si n'hi podra haver algun altre, de moment estem vivint aquest i intentant expremer tot el suc que conte. Quan s'ha passat per algunes etapes molt dures a la vida, una cosa com aquesta es una benediccio dels deus, encara que costi molt de sacrifici, ja se sap, qui vol alguna cosa, alguna cosa li costa. Trobo a faltar els nostres fills i (una mica) ma mare, pero aixo es normal i com que se que tothom esta be... ui, pero no us explicare que tambe us trobo a faltar a vosaltres, perque semblaria que us faig la pilota i no vaig per aqui, com ja li he contestat a la Joana en el post anterior.

Crec que a hores d'ara ens hem recorregut tot Paris i quan dic tot, es tot. A peu i en metro. No parlo solament dels llocs obligats que ja vaig comentar l'altre dia... avui, sense anar mes lluny, hem visitat el barri on hi van viure durant molts anys una gran part dels refugiats de la guerra, alguns encara hi viuen, molt vellets, ja, i d'altres ja van tornar... en qualsevol cas, no solament hi havia refugiats espanyols, sino de moltes nacionalitats. Allo, encara que no sigui tan bonic, tambe forma part de Paris.

L'altre dia vam anar a parar en un barri on els veïns es van plantar i no van deixar que hi arribes l'especulacio urbanistica, amb la qual cosa s'ha conservat i millorat molt. No tot, esta clar, pero si molt. Tots els carrers tenen noms de flors i els balcons i les finestres exhibeixen, efectivament, un be de Deu de flors de tots colors. No es un barri ric. Es un barri estimat i cuidat. Quan puguem penjar la web, un dia d'aquests, podreu veure les fotos que tenim a l'album de picassa. (un gran invent, perque si haguessim de penjar totes les fotos a la web no la podrieu ni obrir)

Lamentablement he consumit tres quarts de l'hora que tinc i encara he de veure el correu, aixi que torno a demanar perdo per no poder visitar tots els blogs que m'agradaria.

Quant a literatura, me'n faig creus del que he arribat a llegir, que he esgotat gairebe tot el que m'havia emportat (algunes coses val a dir que no em ve de gust llegir-les i me les endure tal com estan, es a dir, a la prestatgeria del Blauet) vaig recorrer llibreries importants ( o relativament importants) i he comprovat amb cert neguit que si vols comprar literatura en espanyol ho tens forca cru. Si el que vols es alguna obra en catala ho tens impossible del tot. Quina llastima... malgrat tot, em vaig comprar algunes obres en format butxaca que us comentare quan torni a casa, que aqui no tinc temps!

Siento no poder traducir, si quereis saber cosas, por favor, dirigios a la web, esa si que la traducimos siempre.

Salut, les copains! (era una revista que coneixeran els iaiets com jo. Els joves, no n'heu ni sentit a parlar)

Salut, companys i companyes!

13 de juliol, 2007

Ole,ole!

Dema podre penjar la web, que hem trobat un cyber on ens deixaran portar el portatil, valgui la redundancia. Aixi que dema, dia de la festa Nacional francesa, tinreu mes web!



Que manyana podremos colgar la web, porque hemos encontrado un cyber como mandan los canones. Hasta manyana, dia de la fiesta nacional francesa, pues.

10 de juliol, 2007

Per fi, Paris / Por fin, Paris

I doncs, aqui estic, escrivint des de Paris, amb un ordinador d'un cyber, és a dir que no podre "penjar" la web, altra vegada igual! Es un misteri, aixo de les tecles franceses, no se on amaguen els accents, la ce trencada i altres signes, pero per al que he de dir, ja en tinc prou.
Vam arribar a Paris el dijous passat, despres d'haver fet tot el canal sota la pluja. I plou,plou, tot és nuvol i gris, plou,plou, pero soc a Paris!
Si, es una mala copia de la canco de la Motta, fa tant de temps. Ja hem vist tot allo que ningu no s'ha de perdre com a turista. Ara ens toca veure tot allo aue ningu s'hauria de perdre com a viatger. Esperarem a visitar el Louvre i el dels impressionistes a que vinguin a veure'ns en Ferran i en Miquel, el dia 28 de juliol. De moment ens hem extasiat amb la musica dels cantants del carrer - a la placa des Vosges, sobre tot- i anant a La Sainte Chapelle a sentir Bach i Vivaldi... no ho puc explicar tot aqui, ho he explicat a la web que no puc penjar i que penjare quan pugui... van venir a veure'ns en Jordi i la Violeta, en fi, tot acaba de comencar, aqui. El viatge, malgrat la pluja, ha estat tan interessant com sera l'estada al mateix Paris, us ho asseguro. Interessant i precios! Continuara...
Us faig saber que per primera vegada a la vida acabo de guanyar un diminut premi literari, el de "relatsencatala.com", amb l'unic relat que hi vaig enviar fa un any i mig (coses de la vida) pero aixo m'ha animat i quan torni n'enviare mes!

No me lo hagais traducir todo o no podre ni mirar otros blogs aunque sea por cortesia, ay!
Paris bien vale un mes y medio de subir y bajar esclusas, os lo prometo. Y el viaje en si mismo, otro tanto.
He ganado un concursillo literario por primera vez en la vida, felicitadme :)

Ah! y que se os quiere. De echaros de menos no tengo demasiado tiempo, os lo aseguro.