05 d’agost, 2007

Pare


Em portaves "a la muntanya", que era molt a prop de casa i no calia agafar el cotxe - tampoc no en teníem ni falta que ens feia - caminàvem fins als "Leprosos" (mai no em va agradar, el nom que li donaven a aquella zona, però era el nom que tenia) i allà, amb un pal, remenàvem l'aigua de la gran bassa per fer-ne sortir les granotes i els capgrossos. La mare o l'àvia portaven el berenar en una bossa i bevíem aigua fresca de la font,ficant-nos a la boca anissos blancs i petits com perles.
Em fa l'efecte, però, que pel vestuari que portem a la foto tant tu com jo, devíem anar preparats per anar a fer un tomb pel barri un diumenge al matí, un tomb d'aquells que acabaven amb tu i la mare ballant sardanes a la plaça de l'església i jo jugant amb els fills d'altres parelles com vosaltres que, ara que ho penso, un dia també van/vau ser joves.
M'agradaria dir-te tantes coses, pare, però ja no ho puc fer!
Allà on ets hi arriba, la virtualitat? Si no em respons, entendré que no.
Per si de cas, deixa'm donar-te una notícia que sé que et farà molt feliç: pel gener seràs besavi.


18 comentaris:

bellosoli ha dit...

La mancança de les persones estimades sempre és dura i trista. Però és bo i bonic que el recordis perquè és amb els teus bons records com millor el pots homenatjar.

La foto és molt maca: la petita i bufona Arare al costat del seu jove pare (perquè si, els nostres pares també van ser joves i aquesta foto n'és una prova) que, si m'ho permets, amb aquest pentinat, bigoti i somriure em recorda als galants del cinema d'abans.

Imagino que el teu pare estaria molt feliç de ser besavi. I també n'estic segur que tu estàs molt contenta de saber que ben aviat seràs àvia! Així que moltes felicitats per la bona nova!

Joana ha dit...

Felicitats reina!!!
Ja m'has passat al davant... jooooo
Un petonerro

Barbollaire ha dit...

Dolça Mariana... felicitats!
Podria dir-te, desitjar-te, res més?

El post... m'he d'estar fent gran, per que m'has tocat la fibra... no sabria ben be dir-te de quina manera...
M'has fet buscar fotos molt semblants a la teva...

Estic molt content que sentir-te...
Per cert... ja tens pitets?...
No per la criatura no, per tu... ;¬P

Un petonet dolç, verd, amb aromes de terres netes i humides...

Esther ha dit...

la capitana serà avia!!!! ole ole ole!! segur que el teu pare seria l'home més feliç del món, i estic segura que ha rebut la bona nova i està somrient des de llavors. Felicitats bonica! Petonets i bona nit de la reina mora!

MIB ha dit...

Eh!!!!!!!! Arare!!!!!!! serás abuela?!?!?!? Tú?!?!? Pero qué alegría!!!!!!!!!!!! Qué increíble debe sentirse!!! No entendí todo el post... claro.... mucho sí... pero se me perdían algunos detalles ...luego intento con traductor...
Y seguro que tu padre estará feliz de ser besavi donde sea que se encuentre... como mínimo en tu recuerdo... y ya eso es muchísimo!

FELICIDADES!!!

MIB

Waipu Carolina ha dit...

Qué bonic aquesta història, ple de bons records.
Moltes felicitats!!

Què plaer poder tenir la sort de disfrutar-lo

Boira ha dit...

Enhorabona! Un relat preciós. Un petó

Anònim ha dit...

Besavi? ja deus estar ben contenta...àvia! (t'ho diu un avi)
Allà on és potser no hi arriba la virtualitat (o sí), però segur que hi arriben els teus pensaments i els teus desitjos. No deixis de parlar-li!

Júlia ha dit...

Com has crescut! Què guapo, el papa, sembla Errol Flynn...

Anònim ha dit...

Això sí que és una bona notícia! :D

Anònim ha dit...

Vaya, vaya,vaya..... veo que te van hacer abuela....Que ilusión!! Yo de momento sigo sin novedades, pero me da en la nariz que pronto se van a dedicar a ello :))veremos si después de programar tanto la cosa funciona....;)
Un besazo muy fuerte y muchas felicidades para vosotros y por supuesto para los nuevos padres.
Begoña

Abogadaenbcn ha dit...

Segur que us observa amb molta atenció!

Enhorabona per la bona noticia!

Trenzas ha dit...

¡Uys..! ¡Arare abuelita...! Me encanta la idea :)
Moltes felicitats...!
De la resta, no et dic res. No vull plorar.
Molts petonets, iaia...!

Joana ha dit...

Felicitats Arare!
Quantes emocions juntes aquest estiu...
El post , molt sentit!
Un petó i bon vent!

miquel ha dit...

Felicitats, Arare. I si sembla a tu (i segurament al teu pare), no hi tinc dubte, fantàstic!

Montse ha dit...

Moltes gràcies a tots. Fa un any just que el meu pare s'estava acomiadant de la vida. A ell li hauria agradat molt saber que havia de ser besavi... com diu en Ramon, encara que "allà" no hi hagi internet... potser els pensaments es transmeten igual, qui ho pot saber!!!

Petons per tothom.

Manuel ha dit...

No sé catalán, pero se te entiende todo. Buen blog y buena escritura.
Enhorabuena por todo.
Abrazos.

el paseante ha dit...

Un post entranyable, una fotografia preciosa, i una notícia perfecta. Felicitats per tot plegat. I bon viatge de retorn.