23 de juny, 2009

des del meu mar: Sant Joan

Demà és festa, Sant Joan la fa...
Recordo la meva infantesa, més o menys com tothom, com els de la meva edat, al menys, recollint trastos vells per cremar aquesta nit, al mig del carrer, i celebrar després la revetlla al pati de casa amb tota la família i amics... la Fina cada any embarassada, la tieta i el tiet disfressant-se, els meus pares preparant el telefunken i fent piles de discos ballables, anant a buscar la coca i les meves cosines i jo, nervioses, sabent que aquesta nit ningú ens controlaria la quantitat de cocacoles o fantes que ens beguéssim i veient ballar els grans... però això està dit tantes vegades i per tantes plomes il·lustres, que no sé per què caic en el mateix tòpic de parlar-ne. Aix...

La nit passada ha estat xunga, per mi. A les cinc del matí - dormint- m'he regirat el genoll i he vist la padrina. Crec que se'm sentia més a mi que al vent! Pobre capità,no sabia què fer, em sembla que dec tenir els lligaments (o alguna cosa semblant) fotuts, perquè he estat més de mitja hora ul·lulant, fent-me massatge amb Voltarén, al final hem sentitun CLOC que ha resultat ser alguna cosa que es posava a lloc. Que malament ho he /hem passat! La Taca mirava, esporuguida, a veure què passava... total, que m'he pres un espidifen o com es digui, i com que feia moltes hores que no havia menjat (des de l'hora de sopar) diguem que he fet un esmorzar extra, un esmorzar d'urgència (posar-se un espidifen a l'estómac en dejú no pot ser bo)...

En fi, ara ho explico i me'n ric, però ha canviat la meva visió d'aquells futbolistes que cauen per terra amb cara de que els estiguin matant. Ara sé quin mal fa, així que mai més tornaré a dir que exageren!!!
Avui no podré ballar! (ostres,ostres,ostres, no podré anar a la revetlla del veí?) la revetlla virtual del veí promet ser moltbona! (potser que hi vagi en plan Ironside)
Us deixo: anem a comprar (si,si, puc caminar, quan he sentit el CLOC m'han passat tots els mals)

Potser encara tornaré... i si veieu que no torno en un s dies, és que el mestral ha afluixat i per fi hem pogut marxar riu amunt!

22 de juny, 2009

Des del meu mar: El mestral

A la foto veiem un visitant al Blauet.

El mestral és un vent del nord com la nostra tramuntana. Em sembla queja us ho havia dit, oi que si? Bé, hi ha qui paga per un apartament a Valence - també hi ha qui paga per un apartament o un hotel a Blanes, ben mirat - i nosaltres hi som perquè no podem seguir avançant pel Rhône. Què hi farem? Ens hem de conformar. En el viatge anterior vam haver de passar una setmana a Roses i quinze dies a Saint Cyprien, per culpa de la tramuntana. En aquest anàvem tenint molta sort, fins que s'ha acabat: la mestralada ens ha fet aturar aquí, a Valence. El vent bufa tant que si ens poséssim a navegar seria com si caminéssim deu passes i en retrocedíssim set; més que res, perquè ara anem cap al nord, o sigui, que tenim "morral", com gairebé sempre! (Murphy, again)


Què es fa en un veler desarbolat al mig del Rhône?

Llevar-se, treure les gosses a passejar (no ens hem d'oblidar que anem amb el Taka i que els tripulants del Taka tenen la Mel) traiem la Taca i la Mel, esmorzem, l'Àngels i jo fem de "marujes", o sigui, traiem la pols i adecentem el Taka i el Blauet respectivament i quan acabem la feina, tenim tot el sant dia per llegir, passejar per un paratge preciós, verd com la gespa del camp del Barça, amb el riu al costat, anar amb bicicleta, si volguéssim, que no volem (jo no puc pel genoll), cuinem, xerrem, brodem (bé,jo ho faig, que és una de les meves aficions gens secretes) vaig agafar unes quantes idees de les botiguetes de la Provence i estic fent alguna "labor" pròpia de les àvies (tot i que sempre m'ha agradat fer-ne: fins i tot quan encara no tenia nét)... juguem al scrabble (ara faltaria jugar-hi en francès, però encara no el dominem tant com per això)... en fi... l'única cosa que no fem aquests dies que estem aquí "parats" és banyar-nos (al riu fa iuiu) ni navegar.

Esperem passar la revetlla encara aquí, ja que fins dimecres no escampa la mestralada. I llavors, podrem continuar endavant.


De lectures: he llegit vàries coses. La darrera que vaig llegir va ser la novel·la del Chufo Llorens "Te daré la tierra". Em va agradar "psè". O sigui, més o menys em va agradar com "La catedral del mar". Psè. I prou.


Ara estic llegint "La lladre de llibres". No em desagrada, però no m'entusiasma, no sé com dir-ho. Algú de vosaltres l'ha llegit? Quèn'opineu? Tinc "La dona habitada" com a llibre següent per quan acabi aquest. No em feu dir l'autor de la lladre de llibres, que de memòria no me'n recordo. Si que puc dir que "La dona habitada" és de la Gioconda Belli, de la qual només he llegit poemes i "El infinito en la palma de la mano". M'agrada bastant, la Belli, sense exagerar!

Tinc altres llibres a punt de ser llegits, però com que no els puc llegir tots a l'hora, anirem fent pas a pas.


Se m'oblidava: avui, a l'hora d'esmorzar, ens han visitat "els gossos". Pels que ens van seguir en l'altre viatge, els "gossos" són els cignes. Avui eren una parella amb sis aneguets lletjos (els cignes jovenets són grisos i horribles, pobrets). El que m'ha agradat (i m'ha recordat la Violeta) és que de moment només hi havia pare-mare i cinc aneguets. I de cop i volta, quan els hem començat a tirar pa sec, la mare ha aixecat l'ala i s'ha tret un jovenet de sota. un pobret que potser dormia o potser no podia nedar com els altres, qui sap, potser estava malalt... però la mare el portava sota l'ala! Era tendre, com a mínim.

S'han cruspit tot el pa i la Taca protestava perquè devia pensar "a mi només em donen pinso i a aquests els donen pa, com pot ser, aquesta discriminació?"


Bé, si no ens llegim, us desitjo unabona revetllade Sant joan, mengeu molta coca, beveu un bon cava (nosaltres ho celebrarem amb alguna classe de coca francesa i amb champagne, ep, no enshiposarem per poc!)i trobarem a faltar els petards i les fogueres!


Felicitats a tots els Joans i Joanes!!!!

20 de juny, 2009

Des del meu mar: Valence

Aquí tenim el Blauet esperant per entrar a la darrera resclosa abans de Valence. Ens vam haver d'esperar perquè tene prioritat els vaixells de passatgers, els de càrrega i els petrolers, per damunt dels plaissanciers, com som nosaltres. Vaig sortir amb la taca perquè pogués fer un pipi (vam navegar més de vuit hores i aquesta paradeta li va anar molt bé -si us fixeu bé en la foto, veureu una mena de passarel·la- doncs bé. Tot va ser trepitjar la passarel·la i tocar la tanca per obrir-la i deixar la Taca lliure per córrer per l'herba mentre esperàvem, que em vaig fumbre una enrampada que ni us explico! (jo m'enrampava fins i tot quan raspallava el Truc, un collie que vam tenir, amb el pèl molt llarg, i també m'enrampo amb les portes del cotxe, quan menys m'ho espero) però a part d'això, el pipi va progressar i la Taca va quedar tranquil·la fins a Valence.
Continuarem informant. Si tot va bé, aviat sortirem cap a La Roche du Condrieu, però això ja us ho explicaré a la propera.

Una abraçada per tothom.
Avui no puc contestar-vos a tots, espero poder-ho fer a la propera, d'acord?

16 de juny, 2009

DES DEL MEU MAR: Viviers

Des del complexe papal (que bé vivien, aquella gent!)... Avignon.

"Treballant" en una resclosa del Rhône. Estic "lessionada", el meu genoll em va dir que a veure si no el sotmetia a aquestes tortures de nena de quinze anys, que ja no està per aquests "trotes"!
D'Avignon a Viviers.

Una bonica vista de Viviers, ens hi quedem fins demà al matí perquè han vingut a veure'ns uns amics que, per qüestions de salut han d'estar a prop d'Avignon, que hi ha un gran hospital. Demà ells ja marxen i nosaltres continuem cap a Valence.

Anècdota viscuda a Viviers: hem conegut els tripulants d'un veler holandès: una parella d'uns 40 anys, amb un nen de 3 anys. Fins aquí, tot normal. La "cosa" és que van decidir anar a fer la volta al món - no com altres que ees conformen amb navegar pels canals - i l'han feta en uns quatre anys. Ara ja tornen cap a Holanda, però el nen no ha trepitjat mai "terra ferma"; bé, simbòlicament: vull dir que encara no ha estat mai "a casa seva" perquè va néixer mentre eren fent la volta al món. És un nen preciós a qui diuen "Marino", perquè va néixer al mar! Estic segura que hi hauria algun dels nostres fills a qui també li faria gràcia, una aventura semblant...encara que no és gens fàcil, deixar-ho tot i embarcar-se! no és gens fàcil! Un dia en parlarem llargament, de la filosofia dels veritables navegants...

I ara us deixo una darrera foto, la Taca passejant, feliç com una "perdiç", per un paisatge magnífic, aquí a Viviers, també. I bé...fins a la propera!


11 de juny, 2009

des del meu mar: Avignon

Companys,
nomes una abraçada des d'Avignon, terra de papes (i segurament de mames) i no em tingueu en compte que aquest escrit sigui tan curt. Soc a un cyber d'aquells on no et deixen connectar amb el teu propi ordinador i per tant, el teclat es frances: no domino la posicio dels accents i la a i la q estan al reves que en els teclats anglesos o espanyols. Sembla mentida, pero escriure sense (gaire) faltes, es una tasca dificil.

No vam poder anar a Arles perque el riu s'havia emportat el ponton i s'han quedat sense port, aixi que vam navegar 8 horetes seguides i vam arribar a Avignon. Mes informacio i fotos, a la propera.

Un peto per tothom, moltes gracies per continuar llegint i als que comenteu, encara us estic mes agraida.

06 de juny, 2009

DES DEL MEU MAR:Aigues Mortes

Escrit dijous a la nit, guardat fins avui, que m'he pogut connectar -diguem- més estona, perquè ahir em vaig connectar tot just per enviar el video a youtube i penjar-lo aquí. Al bar provist de wifi de Frontignan estaven una mica farts de veure'm aprofitar-me del seu wifi prenent-me un te...
bé, doncs això: a la nit vaig redactar aquest text que deixo ara:

Demà al matí sortirem cap a Aigues Mortes. La impressió que em va causar la primera vegada que ho vaig veure va ser la d'un poble molt bonic però massa turístic. És increïble que per tenir turisme haguem de fer malbé els pobles, omplint-los de botigues de tots tipus. Una cosa són les botigues necessàries i una cosa ben diferent és allò que a cada porta hi hagi una botiga on venen coses que no serveixen per a res. Un exemple: aquells barrets mexicans que fins fa poc venien a la Rambla. Ignoro si encara se'n venen, perquè vaig llegir en algun diari que es volien prohibir (ja seria hora, doncs). A Aigues Mortes hi ha moltes botigues de souvenirs i a totes hi venen el mateix i al mateix preu. Ara, això si: hi ha un ambient molt ...agradable?...no sé si dir que les acumulacions de gent són tan agradables, la veritat. El poble és preciós i val la pena veure'l, però si pot ser, molt millor un dia entre setmana i una setmana diguem-ne “normal”.

Entre Nadal i Reis de l'any 2007 vàrem anar a la Toscana i recordo que la impressió que vaig tenir en visitar San Giminiano, un poble que tothom ens havia recomanat, fou la mateixa que quan entro al metro en hora punta. Un desastre. I mira quen'és, de bonic, aquell poble, o ho seria, segurament, si el pogués visitar un dilluns al matí d'una setmana qualsevol.

Bé, doncs, això: demà, primera “estació”, després de sis o set hores de navegació pel Canaldu Rhône a Sète.
Cal tenir en compte que en la navegació pels canals no es pot passar de 6 km./h, per això dic que deurem estar de sis a set hores. Demà no tindrem cap resclosa, la primera la trobarem quan naveguem cap a Arles.
I aquí ho deixo. Ho pujaré quan pugui!

Això és el que tenia. Ara, des d'Aigues Mortes, ja puc corroborar allò de les botigues (per mi que encara n'hi ha més aue l'any 2007)i que el port està més brut... què hi farem? els ports sempre són bruts... el poble continua sent preciós, sobre tot a les 8 del matí, que encara no han començat a arribar turistes! Ara mateix m'he quedat sola al cyber on estic escrivint-vos i llegint-vos. I és que, a la France - ja no me'n recordava - pleguen a les 19h. I fan vida de família (els que la fan, és clar)

Em sembla que demà encara no marxarem, tot dependrà del temps. Si no ha de ploure massa, anirem tirant cap a Arles. Si plou, ens quedarem un dia més aquí.

Estic en contacte diari amb la besàvia. Està contenta perquè l'hondurenya és molt agradable de tracte i baixa a banyar-se amb ella i l'ajuda.

I ara us he de deixar,que se m'acaba l'hora - 2 euros si et connectes amb el teu propi ordinador, 4 euros si et connectes amb els seus - no sé si és car o barat. "Ja" no sé si és car o barat!

Reflexioneu bé, abans d'anar a votar demà,eh? joreflexiono en francès, ja ho veieu... bon soir, mes amis, à toutalheure! (ep, que ara no sé si va junt o separat, Violette, help me please, que no tinc el diccionari a mà)

Avui no hi ha foto!

05 de juny, 2009

DES DEL MEU MAR: Le dematage



Aquí teniu unes quantes fotos... i si em trobeu a faltar és perquè "jo no hi era" :)

04 de juny, 2009

Des del meu mar: "Sense màstil"

El Taka i el Blauet ja no tenen màstil. Sembla que tota la vida hagin estat motores, pobrets, i això que ambdós són uns magnífics velers!

Mai no he parlat del Taka? (no de la Taca, ep!) És un Nauticat 33 (Gato náutico)és molt bon vaixell, un dia d'aquests us en posaré alguna foto. Si, ja ho sé, cada dia parlo de fotos i encara no n'he enviat cap! però és que no he tingut temps! (no em creieu?) No he tingut temps de buidar la camera a l'ordinador... és allò que els passa als jubilats, que no tenen temps de res... sort que no treballen, que si no no sé com s'ho farien! doncs bé: a la propera, espero poder posar fotos.

En un altre ordre de coses... he llegit el llibre de la nostra amiga blogaire Júlia Costa (la panxa del bou) "L'inici del capvespre" i m'ha encantat. Us el recomano vivament. La Júlia té un estil literari que m'agradaria tenir a mi.Quina enveja! (ja ho sé, que això no és una ressenya, però per ressenyes, les que fa el veí de dalt!) jo només dic que m'ha encantat i prou.

Bé, us deixo, ara toca tornar a poisar el Blauet a so de mar/de riu/de canal. I em queda poquíssima bateria, Ramon, nosé pas com m'ho faig!

Una abraçada per tothom!

03 de juny, 2009

Des del meu mar: Frontignan

Som a Cap d'Agde. Dos anys més tard. De l'altra vegada recordo boira, mal temps, un poble artificial, mig poble mig urbanització model anys seixanta, amb molt de ciment i bona cara per davant, i amb molt de ciment, escombraries, brutícia i pobresa pel darrere. Un darrere que no és gaire llunyà del davant: tot just t'has d'endinsar un carrer, tot just per la banda del darrere de qualsevol bar,restaurant o botiga. És força penós. Però és l'herència dels inicis del turisme. Em recorda, en un altre sentit i en francès, Torrevieja o Benidorm.

Bé, i ara mateix ja som a Frontignan. Són les vuit de la tarda i estem en un bar que té wifi. Espero tenir prou bateria com per poder acabar aquest escrit i enviar-lo. Dijous ens treuen el pal i avui hem guardat les veles. Un dia de feina intensa, demà “agujetes”.

Us envio una abraçada abans que se m'acabi la bateria... i intentaré tornar demà.

I ara mateix són les 9,35 de l'endemà. Ens espera un dia d'acabar de desmuntar, de posar a punt el Blauet per deixar-lo llest per navegar per rius i canals. Si els déus ens són favorables, doncs, demà al matí treurem els pals. Potser torni aquesta tarda per comentar-vos com ha anat el dia. Estem just al davant de l'escola de vela, em sembla que ja us n'havia parlat, l'altra vegada, d'aquesta escola, que funciona cada dia de 9 a 5, com qualsevol escola o institut dels nostres, però on les assignatures són totes de navegació (se suposa que és un dels crèdits possibles, com als de Blanes, que també ho fan). La veritat és que és bonic, veure tants nens i nenes interessats per la navegació. França és un país de navegants, i no es considera -com en alguns sectors de casa nostra- que sigui una activitat d'elit, sinó que és una activitat d'amor al mar.

Tornaré aviat amb fotos i/o algun video. Aquesta vegada sóc jo qui fa els reportatges, així que sembla que jo no hi sigui!!!

Una altra abraçada a tothom!