19 de desembre, 2009

Nadales 2

Continuant amb aquesta dèria que m'ha agafat aquest any, avui dedicaré el post a versions de "El primer Nadal", que només trobo en anglès o en versió instrumental, així doncs, "The first Noel".

Per què tinc tanta afició a les nadales? per què m'agraden tant? Us ho explico: no m'agraden les nadales "fora de lloc". És a dir que abomino - com tanta gent- de la música de Nadal "de grans superfícies". Però tinc un gran record de les nits de Nadal en les quals, després de la missa del gall, arribant a casa, el meu pare posava un disc, un L.P.(de 33 rpm, de vinil, per suposat) La mare, làvia i els tiets se n'anaven a dormir. El meu pare seia a la seva butaca preferida i tancava els ulls. Les meves cosines Maite i Neus i jo, ens estiràvem a la catifa del menjador, ja amb pijama, i no recordo si tancàvem els ulls o no, però escoltàvem el disc sencer per les dues cares. Si el busco em sembla que encara el trobaré... a l'arca dels records...

Una de les cançons que més m'agradava era aquesta que ara us poso.

Versió d'Ella Fitzgerald (la més gran)



i ara, una versió molt simpàtica i carrinclona que, ho sento i ho confesso, m'ha agradat! i això que és carrinclona amb ganes!



Reconec que les frases de propaganda que van sortint al video no acompanyen gaire! sobre tot quan surt aquella de la pesca de la mosca a Xile. Però és el preu que hem de pagar per veure videos que d'una altra manera no sé si veuríem...així que feu veure que no veieu els anuncis, d'acord?

I per últim, aquesta altra versió, molt més standard (més i tot que la de la Fitzgerald), però que a mi se m'emporta cap als meus nadals, els meus nadals, les meves nadales...

4 comentaris:

Striper ha dit...

M'agraden les nadales i a mes aquestes tant mitiques que tu poses.

Carme Rosanas ha dit...

A casa, quan era petita, les nadales les cantàvem, la meva mare i una tieta que vivia amb nosaltres cantaven sempre i sabien un munt de cançons... de nadal i també de totes les èpoques de l'any.

Montse ha dit...

Striper, és que jo sóc totalment previsible :)
gràcies per venir i escoltar-les, maco!

Montse ha dit...

Carme, cantar en família és un dels records més bonics que conservo... bon diumenge, maca!!