31 de març, 2010

Desconnexió

He estat uns dies desconnectada.

De vegades, un petit retrobament amb la família i amb les pròpies cabòries no està malament.

Quan he obert el correu m'he trobat alguna bona notícia i també alguna de'amarga, com assabentar-me de la mort de la mare d'un amic. Una abraçada, company.

Comença la Setmana Santa i la gent ja està "agafant lloc" a les nostres platges. Aquest matí he sortit a les 8 amb la Taca i encara no hi havia ningú, però a les 9 ja hi havia una veritable processó de gent cap a la platja de la Boadella (l'única platja nudista que tenim a Blanes). I dic l'única, perquè també es pot fer nudisme a la platja que hi ha a la desembocadura del Tordera, però no és oficial.  De fet, a la Boadella conviuen els tèxtils i els nudistes, des de sempre (o des que jo tinc ús de raó) i em fa l'efecte que no hi ha problemes, perquè tothom sap de què va la pel·lícula.

En fi, està clar que ens haurem de buscar un altre lloc per portar a passejar la Taca o l'haurem de continuar traient a les 8 del matí, pel que sembla, hora en què els que estan de vacances encara deuen estar esmorzant.

Donem per inaugurada, doncs, la temporada turística. No vull dir, amb això, que li doni la benvinguda; no és la meva intenció. No m'agrada, a mi, la temporada turística. La gent ho invadeix tot i es pensa que pot fer el que li dóna la gana pel sol fet d'estar de vacances. Està clar que hi ha de tot, però la gran majoria són uns bruts. I també salvatges. Ahir el meu fill petit va esbroncar una colla de nanos (jovenets però no pas petits, vull dir que sabien perfectament el que feien) perquè estaven destrossant una pitera a cops de bastó. La van deixar esberlada i ben destrossada. Quan el meu fill (23 anys) els va esbroncar no s'ho acabaven de creure fins que els va dir "Us ho dic seriosament. Si no pareu, trucaré la policia". Llavors van parar però la planta ja estava agonitzant.

El que més em fot és que, d'haver trucat a la policia, aquesta no hauria fet res de res. Total, per una planta...

I ni que hagués estat un animal. Total, per un animal...

Com tampoc fan ni cas de la destrossa estètica: fa mesos que al bosquet de sota de casa hi tenim tot un mostrari de mobiliari: una fusta que fa tota la cara de ser una taula sense potes, un matalàs pollós i ple de merda, una prestatgeria plena d'ampolles buides de ves a saber què, burilles i restes de tabac, paquets, bosses... i tot el que us pugueu imaginar. Per sort, els usuaris de la merda, fa temps que no apareixen. Però hem heretat la merda. I ningú no fa res. Ho hauré de recollir jo? A mi em sembla que és cosa de l'Ajuntament. Però vosaltres heu vist alguna actuació? Doncs igual que nosaltres.

A sota la neu i a l'esquerra de l'arbre caigut hi ha tot allò que us dic. Que bonic, el bosquet nevat, que no s'hi veu la porqueria!

Buf,buf,buf, ja paro de queixar-me. Que digui alguna cosa positiva?...


Fa un solet que convida a passejar. Au, ja està.

25 de març, 2010

La Santa Mare Església

De la mateixa manera que l'aspirina no treu el mal de cap quan tens una cefalea (sinó que només és un pegat) l'Església catòlica no queda immaculada demanant perdó, després d'haver abusat de no sé quants nens. No: no queda immaculada.

Si jo m'hagués volgut casar per l'església per segona vegada (que no ho volia, però si ho hagués volgut) no ho hauria pogut fer, perquè m'estava  casant amb un divorciat i el pecat tan gros que havíem comès era haver viscut vint anys havent ajuntat dues famílies: criat cinc fills i treballat com uns burros. Aquest fou el nostre pecat. Però no podíem casar-nos per l'església.

Si haguéssim abusat de no-sé-quants nens però ell no hagués estat divorciat sinó viduu, com jo, la Santa Mare Església no hauria piulat.

Qui els entengui, que els compri.

Amén.

Vaig a veure si amb una altra aspirina... argggg

20 de març, 2010

La primavera és aquí!

després us ho demostraré amb més ganes.

I felicitats als Joseps, Peps, Josepes, Pepes, Pepites, Josefines... que ahir me'n vaig oblidar!

19 de març, 2010

Una mica de silenci

imatge de google

Em ve de gust una mica de silenci. M'hi voleu acompanyar?



15 de març, 2010

... i és que tenim una edat...

... O dues, o tres.

Ara vinc de llegir el Gatot i li acabo de dir que no l'entenc més perquè no m'entreno. Bé, ell parla de moltes altres coses, però m'ha fet pensar, en això de sentir-se jove/sentir-se gran (sentir-se vell ja arribarà)...

Li deia el Paseante que faci exercici, que millorarà. Deixeu-me analitzar aquesta frase passejadora:

En el meu cas, vaig a fer exercici de dos a tres cops a la setmana: faig 20 minuts a l'el·líptica, 20 minuts a la cinta (caminant, ep! que ja fa un parell d'anys que m'he oblidat del que vol dir córrer), quatre abdominals, quatre estiraments, i a la piscina. Nedo entre 15 i 30 piscines, depenent si estic soleta al carril o si he de compartir-lo amb algú altre, la qual  cosa és normal però fastigueja, perquè quan vas d'esquena corres el risc de xocar quan et creues amb l'altre nedador. I sobre tot, el que em sol passar és que l'altre nedador/a passa de tot i deu pensar allò tan eficaç (per ell/a) "ja controlarà l'altre!"... bé, pel cas, és igual. Em refereixo a que no m'estic parada, no. Em moc.

Faig la feina de casa els dies que no ve la R. I des que està de baixa, això és cada dia. Tinc sort de tenir un marit que també col·labora. No ajuda. Col·labora. Per sort (sempre he tingut sort, en aquest sentit, amb els meus marits, que tampoc han estat tants, eh? només dos)

Vaig a treballar a l'escola quan toca i no paro.

Vaig a comprar, cuino, tinc convidats de dos a tres dies a la setmana (entre mare, fills, nét, algun amic que s'apunta - perquè el convidem, ehh???? - etc)

Em refereixo a que no m'estic precisament quieteta, jo. I tanmateix... no em trobo bé com fa - posem per cas- un parell d'anys.

Quan no em fa mal l'esquena em fa mal la cintura, quan no, les cervicals, quan no, el genoll operat o l'altre (que és pitjor), quan no, tinc cefalees... en resum: estic feta una merda!!!

No serà que tinc més d'una edat? (encara que el mirall em torna la mateixa persona de fa vint anys... una miqueta més arrugada, però la mateixa!).

I és que el mirall és un mentider!!!!!

12 de març, 2010

15 anys i un dia

15 anys sense Ovidi...

 imatge de google

T'estimem, Ovidi. De debò.

I és que... va com va...


1 dia sense Miguel Delibes,  autor culpable: em va fer "robar" un llibre de la prestatgeria "dels grans" - eren lectures prohibides per a una nena de deu anys -  i em va fer començar a estimar la literatura amb majúscules.
Diario de un emigrante va ser la meva primera obra literària de veritat. La primera que vaig llegir. Gràcies, Miguel Delibes. Descansa en pau.
imatge de google

10 de març, 2010

Sembla ser que...

... El MadriT ha empataT, la qual cosa vol dir que ha perduT... o que no s'ha classificaT o alguna cosa semblant...  (ole,ole,ole)

No direm res de les conseqüències de la nevada per als habitants de Lloret... val més deixar-ho sense comentaris, perquè el que diríem seria massa gruixut.

Només repetir per enèssima vegada que els nostres governants són uns INEPTES!!! i que els hauien de desclassificar de la lliga...

L'únic que ha donat la cara ha estat el president Montilla. No sé què deu esperar en Saura per dimitir, però aquesta gent no saben què és la vergonya, així que m'imagino que es continuarà aferrant al setial i per molts anys.

08 de març, 2010

Neva neu i jo treballo i llegeixo i...

A Blanes no hi neva gaire, però en aquest moment ho està fent. No sé si s'enganxarà a la terra, però si ho fa, tots sabem que, per molt bonic que sigui a la vista i entranyable a nivell emocional, ens donarà molts més problemes que satisfaccions.

Per què, les coses boniques solen ser perjudicials?
O allò que diuen: que si un menjar és bo de gust, segur que porta colesterol o qualsevol altra porqueria, o engreixa o...

Actualment estic llegint Olga Xirinacs i Mati Nuri. Elles i tots els que em llegiu sabeu que no sóc una bona crítica, jo. Que només sóc subjectiva.

Jo sempre llegeixo un parell o tres de coses al mateix temps.
Mal fet! diran els bons lectors, segurament.

Bé, m'és igual, el que diguin els bons lectors. D'Olga estic entre els poemes d"Óssa major" i "L'agonia de Severià Vargas". Aquest darrer el vaig començar ahir i em durarà un parell de dies més, perquè ja m'ha atrapat del tot. Trobo alguna semblança entre un personatge - la Celeste- i un altre personatge, en Carles Maria, protagonista de "Sense malícia", també de l'Olga. Però potser ella em diria que veig visions, no ho sé. Potser li preguntaré. O potser ella mateixa em respondrà des d'aquí. O no. La qüestió és que m'ha atrapat.

També estic atrapada pels poemes de la Mati (Fractal, una de les components de Liter-a-tres). Els seus poemes em colpeixen profundament, potser perquè la conec tant... ella és críptica, però transparent per mi. O a mi m'ho sembla. El dia que els publiquin us els recomanaré perquè realment valen la pena.

I ara per ara, fora del diari, els blogs i els escrits d'alguns alumnes de l'escola, no estic llegint res més. Ah, si. Com que tinc poca memòria, cada dos per tres estic llegint les instruccions del forn, que encara no m'he après si el botó del gratinat és el de ratlletes o el de la mena d'espiral. Sóc un cas com un cabàs. Els llibres d'instruccions són molt difícils de llegir. Estan fets per a tontos, però els tontos no els entenem... què hi farem.

I ara us deixo, que, després d'interpretar el sociograma de la classe de quart de primària - deunidó- em ve de gust escriure una estona.

I continua nevant, però el terra està moll, no pas nevat.

He "salvat" les meves plantetes, les he posat sota cobert, no sigui que se'm gelin, ara que estan tan precioses... no puc fer-vos-en cap foto perquè - com sempre- quan la necessito, la màquina té la bateria esgotada. Sóc un cas com un cabàs, ja us ho he dit.

ah, si: avui és el dia de la dona... no?

06 de març, 2010

Revival

En Jesús M.Tibau proposa que recordem els 70...


Ho faig amb una cançó que em va marcar. Igual que totes les de la cantant Cecília, morta abans d'hora...
De fet, ja sabeu que sóc tan eclèctica que tant us hauria pogut penjar aquesta com qualsevol altra. He dubtat molt... tinc una banda sonora que no es pot escoltar sencera encara que visqui cinquanta anys més (que no sé si serà el cas, gairebé espero que no, que prefereixo que em recordin "jove", hehehe)

Doncs res, aquí va:



El video l'he trobat a youtube i no conec les persones que hi surten.

02 de març, 2010

Chopin, Rubianes i la Maruja de casa

Estic fent un kit-kat de la neteja de casa. Un mini entrepà de formatge, un cafetó i mirar el correu.  La meva R. encara està de baixa (y lo que te rondaré, morena), així que estic fent de mestressa de casa "comme il faut", que ara feia temps, des de la marxa dels nois a estudiar les carreres respectives "a fora", que no m'hi posava amb tanta fúria. Que una és i ha estat mestressa de casa "a més a més" de totes els altres rols que li pertocaven, però  mai li ha agradat res que no sigui la planxa, la cuina (de vegades) i poca cosa més. Odio treure la pols. Odio fregar el parquet i que després vingui la Taca i hi torni a marcar les potetes. Odio netejar els banys, fregar vidres, fer els llits (deumeu, aquí l'odi ja és visceral).

E puo, si muove.

O sigui: malgrat el meu odi visceral a algunes de les tasques casolanes, les faig i (anava a dir les faig i callo, però no és cert: les faig i no callo).

Ahir va fer un any de la mort de Pepe Rubianes. Fa un moment, a cal Saragatona, deixava un comentari al respecte. L'acidesa de l'humor del Pepe, homenatjat a moltes emissores de ràdio i cadenes de tele, ahir, se'm va barrejar amb l'ensucrada música de Chopin, a qui admiro profundament, però del qual no puc escoltar gaire música seguida perquè m'empatxa. Els seus grans valsos, per exemple, són preciosos, però per escoltar-ne un parell i canviar el cd per una micona de jazz.

I que per què parlo de Chopin? doncs perquè ahir va fer dos-cents anys del seu naixement.

És que com més escric, més m'oblido del que volia dir (Alzheimer de lletres?) i menys sé estructurar les frases.

Oix, a més, és que estic aquí escrivint, pensant que ja porto un quart d'hora fent el kit-kat, que ja m'he menjat l'entrepà i m'he pres el cafè i he llegit el correu i em falta fer tot el menjadoooooooooor! arggggg

Us deixo una miqueta de Chopin. Jo vaig tocar aquest vals un dia... ara no sabria ni com posar-m'hi, aix, que tinc els dits molt més avesats a acariciar el teclat del pecé que les tecles del piano.