15 d’abril, 2010

CAOS

Piles de cartes velles i d'agendes de l'any de la picor envaeixen la meva taula de treball. Comparteixen espai amb cartes de La Caixa, factures de telèfon, vals del caprabo, tiquets del mercadona, l'únic calendari que vaig conservar dels trenta-cinc-mil que em van regalar per Nadal - i que quan busco no trobo- les fotos dels meus fills - alguna encara amb la novieta del moment que ja no és l'actual- una tarja de crèdit que mai vaig demanar, el ratolí inalàmbric (s'escriu així? sense hac ni res?), propaganda de la propera òpera del Liceu - que no toca anar a veure perquè no entra al torn dels que tenim el torn petitet - i amb tres rellotges espatllats.

O sigui: un caos!

No sé per on començar: he d'ordenar-ho tot?

He de baixar a comprar taronges? (quina mandra, potser menjarem pomes, que encara n'hi ha)

He de baixar a posar pila als rellotges? (ben mirat, puc continuar veient l'hora al mòbil i estalviar-me baixar al poble...)

He de començar a fer el dinar? (tinc una gana que no vegis, però faltarien un parell d'hores, encara, per dinar, així que...)ç

He de recomençar amb el blog de l'àvia? Aquest darrer punt em té martiritzada.
Em moro de ganes de dir que el meu nét és el nen més intel·ligent del món, però al mateix temps em fa vergonya dir-ho perquè totes les altres àvies se'm tiraran a la iugular.

I és que flipo quan m'explica contes - ell a mi- amb tots els ets i uts i quan diu "marededeusenyor" en el moment adequat o quan veig que conjuga els verbs millor que alguns estudiants de batxillerat. No exagero, home, no! que només té dos anys!!!!!!!!!!

Ho veieu? En aquestes condicions no em puc posar a reprendre el blog de l'àvia. Em mataran!!!!

La novel·la bé, gràcies, i vostè? (vaig fent, a poc a poquet)

Demà me'n vaig a terres ebrenques. No aniré a veure ningú perquè no vaig sola: m'emporto la meva costella i la meva ascendent principal. O sigui: aquell a qui em vaig trobar pel carrer i aquella que només n'hi ha una. I la Taca!

Visitarem el Delta, menjarem pastissets, intentarem anar a fer un arrosset al "Dasmundo", ens arribarem a Vall-de-roures a veure l'amic Serret (que crec que és amic de tothom)... i diumenge anirem a la Fira literària Cid i Mulet de Jesús, perquè a les 11,45 - encara no sé exactament on - hi ha la presentació d'una novel·la col·lectiva en la qual vaig participar... no conec cap dels col·legues que van col·laborar amb mi (millor dit, amb els que vaig col·laborar jo). Amb una miqueta de sort, els coneixeré i amb una miqueta de sort, també, podré saludar en Tibau, que segueixo amb fervor, encara que no li digui mai gran cosa.

Tot això em té - com ho diria? - em té nervioseta!

Ai... vaig a veure si ordeno una mica el caos de la taula i del meu cap!



aquesta psicodèlia s'assembla una mica al caos que regna al meu cap.

Bé, la camisa de força tampoc no caldria, ep!

26 comentaris:

McAbeu ha dit...

Noia, m'has encomanats els nervis a mi i tot. :-))
Un consell ben típic i tòpic però que és el que funciona en aquests casos tan caòtics: Les coses, una darrere l'altra! ;-)

Isabel Barriel ha dit...

Gràcies, m'has fet riure... caos!... No sé de què ric, jo el tinc molt, molt similar i no em fa pas cap gràcia!
Bon viatge cap al sud i disfruta d'aquella llum (i dels arrossets, i de tot). I no deixis de saludar en Tibau també de part meva.
ibm

Clidice ha dit...

vaja! germana de caos :P caaaaalma, que no hi ha res que s'esperi més que la feina :) si vas a l'Ebre gaudeix-ne molt, és un bon lloc per perdre's :)

I el net ja es veu que pinta maneres ;) té bona genètica

miquel ha dit...

Quantes coses!
(mira una mica les terres de l'Ebre per mi. Es veuen ja les olives, petites petites, a les oliveres?)

Carme Rosanas ha dit...

Mira que no puc, que no puc acabar de llegir... vaig fent paral·lelismes de les coses que vull fer i de les que tinc per fer i ja m'has agobiat...

Joana ha dit...

Ui! Quin estrés noia!
Disfruta del cap de setmana i després t'organitzes, potser hio veuràs diferent.
Cuida't wapa!

Joana ha dit...

Deu ser la Primavera!
Jo no podria treballar, de cap manera, amb el merder de la imatge que has posat!
Petons Reina del Mar

Jesús M. Tibau ha dit...

uf!!!!!!!!!

Albert ha dit...

Bon cap de setmana. Ja ens ho explicaràs.

zel ha dit...

Això, saps, també ho compartim, podria haver-ho escrit jo mateixa! però no em veig amb cor de començar! Ànims, reinassa!

el paseante ha dit...

Ens has de dir com va anar per terres ebrenques. I escriure a l'altre blog d'aquest net tant "marededeusenyor".

bajoqueta ha dit...

Crema-ho tot i quan tornes comença de nou jajaja. Jo de vegades ho faria...

Espero que t'ho passes molt bé per allà baix i pugues disfrutar de moltes coses :)

Montse ha dit...

Evonica, no et preocupis que no m'oblido del blog de l'àvia... només gaudeixo en viu i en directe del Martí :)

però prometo tornar i més aviat del que es pensa tothom!

Gràcies per venir. Una forta abraçada.

Montse ha dit...

Bajoqueta, si realment tingués la meva taula com la de la foto ja m'hauria fet l'harakiri :D

però realment estava molt desordenada! (ja hi vaig posar remei!!) Una abraçada, guapa!

Montse ha dit...

Paseante, ho explicaré tot, tot i tot i - si les circumstàncies em són favorables, fins i tot hi haurà un video.

Montse ha dit...

Zel, realment hi havia "merda", però no tanta, jajajaja! (més o menys com la que deus tenir tu al teu escriptori). Un petó.

Montse ha dit...

Albert, i tant! Avui mateix, si puc!

Montse ha dit...

Au, va, Jesús, tu saps que els escriptors ( i fins i tot aquells que no en som però que ens agrada escriure) sempre exagerem ;)

Montse ha dit...

buf,buf,buf, Joana, jo tampoc ;)

Montse ha dit...

Joana (Llum) que exageeeeero (la imatge me l'he baixat d'internet, però com que no ho he posat, sou capaços de pensar que és realment la meva taula (com souuuuu)

:D

Montse ha dit...

Carme, a casa sempre em diuen que sóc capaç d'agobiar el més pintat!

Montse ha dit...

Pere, sense les ulleres, no es veuen. Amb les ulleres, diria que tampoc, però potser diria massa... com que plovia, no em vaig acostar prou com per comprovar si les olives petites ja hi eren o encara no :)

Montse ha dit...

Gràcies, Clidice: "de gats, gatets"

Vaig passar-m'ho realment bé. Us ho explicaré amb tots els ets i els uts.

Montse ha dit...

IBM, fet!!! records també per tu, del Jesús des de Jesús!

no, no fa gràcia, ser tant desordenat, eh que no? però la foto no era meva (per sort) :)

Montse ha dit...

Mac, una darrera l'altra. I, si pot ser, cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa!

gràcies per seguir-me visitant tot i la meva "infidelitat" cap als teus jocs, darrerament només faig els mots encreuats de La Vanguàrdia, però tornaré ;)

Deric ha dit...

jo ja he desistit d'ordenar la meva taula del despatx de casa!