08 de setembre, 2010

Tempestes de tots colors

Ahir a la nit va fer una tempesta preciosa. Nosaltres tenim molt de respecte, per les tempestes, ens hem carregat un parell d'ordinadors i un aparell d'aire condicionat, a partir de tempestes que ens han agafat amb els cables endollats. Per tant, quan veiem els llampecs que s'acosten pel cel, ens posem en marxa i ho desendollem tot, des de la tele fins al microones, passant per l'ordinador amb el mòdem.

El capità i jo ens vam apagar tots els llums i ens vam plantar davant la finestra de l'estudi, com aquell que mira la tele, o, si voleu una imatge molt més poètica, com aquell que contempla la llar de foc (canvia, la imatge, eh?)... i realment, el que vèiem era poètic. Amb un pèl d'angúnia i tot. Era, com us ho diria? un fenomen natural, que esdevenia espectacle als nostres ulls. Els llampecs anaven de núvol a núvol, dibuixant les venes i les artèries del cel i il·luminaven des de les cases del poble fins a la platja. Els trons els sentíem lluny, tot i que la tempesta la teníem molt a prop. Molt diferent de quan cauen llamps a terra, que els trons fan mitja por. Ahir era ben bé allò que em deien a mi de petita: Sant Pere arrossegava els mobles, potser per treure la pols, potser per canviar una mica l'ambientació del "piset". Sigui com sigui, va ser una tempesta tan curta com intensa i bonica.

I ara parlen del dia de les eleccions, que juga el Barça-Madrid. I jo em pregunto: què té a veure una cosa amb l'altra, si algú m'ho pot explicar? És que només tenim una neurona que no ens deixa anar a votar si volem veure el partit, o no podem veure el partit si anem a votar? O és que està fet expressament per donar tema per parlar, ara que no tenim temes per parlar? és que sempre estem fent punxa al llapis, coi! no n'aprenem.

Me'n vaig, necessito fruites i verdures i a plaça n'està ple!

12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Per aquí baix no va arribar la tempesta, però n'hem vist uns quants reportatges!

Quina meravella de llamps.

Nosaltres també hem espatllat alguns electrodomèstics endollats a causa dels llamps i ara també desendollem, si no tot, el més important. Una espurna de llamp entrant pel cable del telèfon i la instal·lació elèctria és uan cosa bastant impressionant i terrorìfica. Però diu una amikg a meva qeu ara estem "llampats" que vol dir que t'has salvat d'un llamp que t'ha caigut a tocar i que això porta molta sort, per si no ho sabies.

Bona compra de fruites i verdures! I molt bon dia!

Clidice ha dit...

Calla calla que si no fos per l'assegurança! :( al darrera de ca meu fins i tot mànegues es fan amb el vent, un bon espectacle, sempre que no et toqui el rebre.

I ja tens raó ja, sempre fent punxa al llapis, una metàfora esplèndida de com som per aquí el personal ;)

Anònim ha dit...

Bones Arare, aquí també va caure una de ben maca, però vaig ser incoscient, no vaig desendollar res... i mira que no fa gaire vaig estar un temps sense ordinador per una tempesta!!!
Respecte a la data d'eleccions, totalment d'acord, com es diu en castellà "qué tiene que ver el tocino con la velocidad".
Un petó.

Candela ha dit...

Quines ganes tinc de veure una bona tempesta (per la finestra).

Isabel Barriel ha dit...

A Barna va arribar la pluja sense aparell elèctric. Oh!, llàstima.
Sort que tu ens has explicat la tempesta amb tanta precisió!

onatge ha dit...

La tempesta no va arribar, però quan arriba faig igual que vosaltres, ho desendollo tot... I gaudir d'una tempesta no té preu... I la cançó de la pluja, i l'olor de la terra...


Des del far...
onatge

Joana ha dit...

Varem veure els mateixos llamps, sobre el mar, tans sols que una mica més lluny...

Montse ha dit...

Si, Joana, però no tan lluny, no et pensis, pocs quilòmetres ens separen :)

Onatge, l'olor de la terra mullada és un dels millors perfums que queden després de la tempesta.

Isabel, m'hauria faltat la remor :)

Candela, molt millor per la finestra, si!

Ai, Glòria, sort en tenim del seguro! a nosaltres també ens ho han anat pagant, però el trasbals és important, quan et passa, eh?

Clidice, ets l'única que ha contestat la meva pregunta "de baix de tot". Hauré de tornar a escriure sobre el tema :)

Carme, per fer-ne uns bons dibuixos dels teus :)

Olga Xirinacs ha dit...

Tinc la ronyonada cruixida de tant desendollar. Aquí dalt peten secs que espanta: sempre som dins del núvol, en aquesta punta de muntanya.
Abans els endolls es posaven a l'alçada dels sòcols, i la casa ja és vella; en vam fer posar uns quants a meitat de paret, però no tots, llàstima.
El bonic és que des d'aquí dalt es veuen els núvols deixant anar cortines d'aigua sobre la ciutat, sota, i formar-se cúmuls rosa cap al Cadí, i boira a Lleida, però les tempestes sempre ens arriben de ponent.
Barça, eleccions, reflexions, divisions, ¡ai quines emocions! Amb la tempesta mediàtica ens petarà el cor si no el desendollem.

Montse ha dit...

Quanta raó tens, Olga, haurem de desendollar el cor abans no peti!

el paseante ha dit...

Què t'excita més? El discurs de Nadal del Montilla a la tele o una tempesta amb llamps i trons a la finestra?

Montse ha dit...

Paseante, em poses en un dilema.

De tota manera, penso que no hi ha color: un bon discurs de Nadal d'en Montilla em posa com una moto!

;)