27 de febrer, 2011

Sinònims

  CONCENTRAR=     unir, reunir, aplegar, reconcentrar, ajuntar, arreplegar, agrupar, unificar, centralitzar, recollir//  mobilitzar, acasernar// augmentar, condensar,intensificar,reduir, simplificar, resumir//  centrar, situar, equidistar, equilibrar...   paraules.

... i llegir!


la primavera, a part de al corte inglés,  és a la nostra terrassa (al menys fins ara, que diuen que torna el fred)

 A en Martí ja l'han pre-inscrit a l'escola!

A en Caïm ja li agrada llepar pomes i plàtans!

com passa el temps...

20 de febrer, 2011

Avui, tancat per escriptura.

i que consti que m'ho he copiat de l'Elèna.
Només que ella tanca perquè escriu i jo tanco perquè vull escriure.
I que jo no duraré gaire "tancada".
És lleugerament diferent...

Aquí un apunt de primavera... a l'entrada de casa.


16 de febrer, 2011

Ingènua o burra directament?

Ja està: ja se m'han desem(mas)carat.
Quan els del tripartit donaven càrrecs als seus germans i familiars, tot eren escarafalls.
Ara, ells, fan exactament el mateix.
I no els cau la cara de vergonya, de la mateixa manera que no els la queia als altres.
I és que no n'hi ha, de vergonya, en aquests assumptes.

Apa.

Sóc burra directament. Sempre m'enganyen, siguin els uns, siguin els altres.


14 de febrer, 2011

jugant, jugant...

Reportatges a la revista del Club de Vela Blanes










El Camí de Sant Jaume
"Una expèriència diferent"
(publicació pròpia)


L'arbreda ebrenca
"Un vell til·ler"
March editors



La nostra novel·la col·lectiva...
March, editors


 Garbuix de contes
Associació de Relataires en Català
"Per què no llegeixes, Alba?"
Ed. Meteora


Poesía en la red
Col. Versos sobre el teclado. Nº 2- Hojas de otoño
"La noche última"


Peregrinas por el Camino de Santiago
mujeresviajeras.com
2º Premi por "Mi propio camino"

Transformacions
(Editat pel Pere Palau i la Xurri)





Visió de conjunt




Jugant, jugant, aquest és el conjunt de publicacions on he participat d'alguna manera, ja sigui amb un conte, un relat, algun reportatge de viatge, un poema (en castellà), un experiment amb la novel·la col·lectiva... es podria dir que n'estic contenta, molt contenta. I aquí encara hi falta...



estic contenta, si!
 
diuen que de mica en mica s'omple la pica i jo hi vaig posant gotetes... de moment.
 
La setmana que ve parlarem del govern, que deien aquells dos!

08 de febrer, 2011

Ni cap ni peus sinó tot el contrari

Hola blog,

fa molts dies que et tinc abandonat, fins i tot la tieta m'ha escrit dient-me "a veure què passa que no escrius".

No és fàcil, després de tant temps, tenir coses per dir. Bé, tenir coses per dir si que és fàcil. El difícil és que algú pugui pensar que aquestes coses són mínimament interessants. El que jo faig i escric és molt simple, tan senzill com la vida que duc.

Em passo el dia sentint a parlar de twitter i altres xarxes socials desconegudes per mi, que he arribat tot just al facebook i encara! Es va quedar obsolet el mIRC i s'estan quedant obsolets els blogs. El facebook ja comença a anar de baixa, també, per molt que sembli que no; aquell invent del fotolog i aquell del myspace, tenen els seus "clients" però d'aquí no passen.

Ha arribat un moment en què em sento tan i tan desbordada de la informació que m'arriba de totes bandes, que necessito fer un stop. I això és el que estic fent. Un stop a tanta informació gratuïta, bona i dolenta, depurada i "a sac".

Sempre m'havia pensat que era d'esquerres, per les idees que tenia. Ara sembla que no, que sóc de centre, tot i que continuo tenint les mateixes idees. No m'ho ha dit ningú, és que me n'adono quan veig que quan les coses es fan a partir del sentit comú, continua havent-hi gent que ho critica. Un exemple? Això dels 80 km/h a les entrades i sortides de les ciutats.

Senyors, no es tracta que la mesura sigui "bona o dolenta". Es tracta que si la mesura s'aplica amb sentit comú, és bona. Però si s'aplica a lo bèstia, hi ha molts moments en què deixa de ser bona per passar a ser absurda.

I això, independentment que ho diguin els els verds, els liles, els vermells o els negres.

Me'n faig creus: no tenim criteri propi: només fem allò que manen els partits, sigui "allò" beneficiós o no. (també caldria veure, beneficiós per qui, però aquesta seria una altra pel·lícula).

Baixo aquí, no tinc cap interès en continuar...

No, no baixo del blog. Baixo del post.

Ens llegim (o no).