Entrades
Pista 7.- El meu blogaire invisible de Sant Jordi ja sap qui sóc i està molt content que jo sigui la seva blogaire invisible de Sant Jordi.
Pista 8.- O sigui que ara les pistes ja no són per ell sinó per als altres!
llàstima que la gent no hi és, que hi ha moltíssims blogaires que han sortit de Setmana Santa, tchts,tchts... quedem quatre gats, a casa!
D'això... vosaltres, els blogaires de tota la vida, teniu twitter?
Jo és que no m'acabo de decidir; ja estic prou embolicada amb el blog i el facebook! a més... em dóna la sensació que el twitter és una esclavitud!
Ho és????
Com dic, a mi ja m'ha arribat aquest moment, a saber:
En fi... Bon dimecres!
Pista 8.- O sigui que ara les pistes ja no són per ell sinó per als altres!
___________________________________
llàstima que la gent no hi és, que hi ha moltíssims blogaires que han sortit de Setmana Santa, tchts,tchts... quedem quatre gats, a casa!
____________________________________
D'això... vosaltres, els blogaires de tota la vida, teniu twitter?
________________________________________
___________________________________________
______________________________________________
Com dic, a mi ja m'ha arribat aquest moment, a saber:
En fi... Bon dimecres!
3 comentaris:
No tinc ni idea de qui és el teu blogaire invisible.
Tinc twitter i facebook. No hi entro mai, si no és que em parla algú directament.
Els tinc enllaçats als blogs i així es publiquen les actualizatcions de manera immedita.
Un dels quatre gats que volten per aquí.
Petons!
A mi em passa com a tu, amb el tema del twiter...Diuen que està bé però...més coses? no sé...
una abraçada ;)
Ei, Pilar! No està malament, això de voltar per aquí quan gairebé no hi ha ningú, eh? al menys es troba lloc per aparcar ;)
un petonet!
Edelia, quant temps sense veure't! Jo de moment no me'l penso instal·lar (el twitter, vull dir), em sento una mica massa esclava de tot plegat i necessito aire! Una abraçada, maca!
Publica un comentari a l'entrada