15 d’abril, 2012

Veïnatge i III

Després de dinar, m'encaro amb l'armari de la roba i començo a pensar "Què em poso"? la meva idea era vestir una mica primaveral, però, al menys a Blanes, a l'hora de vestir-se per marxar fotia un fred que no convidava a posar-se "la jaqueteta de primavera", així que vaig decidir-me per -damunt dels texans i la camisa- un mig/anorac que em va anar la mar de bé. A Barcelona encara feia més rasca que a Blanes. Vaig agafar un mocador que m'havien portat els Reis i que encara no havia estrenat, de color vermell, que donava el toc acolorit a la severitat blau marí de tot lo altre. Tot això no caldria que ho expliqués, però ho faig perquè resulta que quan vaig marxar, em vaig deixar el mocador al penja-robes. Espero que el tingui algú i en faci un bon ús... si ens tornem a veure, ja me'l tornarà... i si no, que se'l quedi i en gaudeixi o en disfruti, segons el seu nivell de vocabulari.

El meu patidor "sufridor" em va acompanyar fins a Barcelona i després se'n va anar amb en Gerard (el petit de la família, sisi, l'amo de la game boy que havia servit perquè jo m'introduís en el món de les TIC's en el seu dia). Van compartir sopar i Barça, ves per on... el meu patidor em va deixar davant mateix de la porta de l'Horiginal, va girar cua i em va repetir per enèssima vegada "quan surtis FIXA'T BÉ cap on vas, perquè si te'n vas cap a l'altre cantó - en sóc especialista- no ens trobarem". "Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii. JA SÉ on haig d'anar" (ehem...)

Entro i el primer que veig és la cara somrient del Corto Maltés (vull dir del Barbollaire) i seguidament, començo a no saber on mirar de tantes cares a les que havia d'adjudicar nick-blog, o ambdues coses. A partir d'aquell moment i després de saludar als que ja coneixia i al Veí, que semblava que el coneixia de tota la vida i això que no l'havia vist mai, va ser una voràgine de sentiments barrejats, però tots bons!

Carme! ets inconfusible, ets igual que el dibuixet que tens al blog! Eli, guapaaa, quant de temps ha hagut de passar per poder-te abraçar! V/NV, pero que maca que ets! Clidiceeeeeeeeee, caraaaam, quina il·lusió! Violette, aix, se m'ha oblidat la teva bufandaaaaa! Xurriiiiiiiiiiiii!!! Joana? Joana Llum de dona? ooooooh, que jove, que guapa!  Oooondia, però si també hi ha en Martí!  "Sóc l'Abogada en Barcelona" Oooooohhhhhh, quin goig de veure't! L?Elfree! Aaiii, i aquella d'allà és la Srta. Tiquis-miquis i l'altre és en Palimp, i aquell noi de més enllà és en Robertinhos amb la Maite, i en Rafel, i, i, i, i... etc,etc...


"T'has fet la foto"? Nooooooooooo... busco en Barbollaire per fer-me la foto oficial amb ell, faltaria més! Però quin decorat més preciós al darrere! Si és... OOOOOOSTRES és l'escala de veïns de Blogville! quina meravella! shhhhhhhhht, que comencen els actes, calleu, calleu i seieu.

El Veí, junt amb la Comissió de Festes, obren la vetllada. Xapó, però xapó de veritat! (Vale, Violette, si ja ho sé escriure: Chapeau!) m'emociono amb el discurs del Veí, amb la lectura del renga, escolto atentament les lectures diverses... però si això és CULTURA  amb majúscules! Això no és una trobada i prou. És un goig, sentir-me envoltada de tota aquesta gent tan interessant i sentir que en formo part. Aquí no hi ha edats, tots ens sentim acollits com allò que som: uns bons veïns amb ganes de gresca de la bona, de la interessant!

Un cop enllestit l'acte diguem-ne cultural, passem a allò més prosaic: sopar! I després del sopar, tres magnífics pastissos que ens anem polint... que bonics i que bons!

A mig sopar arriba la Gerònima, a qui no coneixia, ni de blog... només sabia que pertanyia a la comissió de festes i prou. Per un parell d'emails que vaig rebre d'ella vaig sospitar que havia de ser molt, molt jove. I efectivament, és molt, molt jove i... guapíssima!!!!

De cop i volta, quan anàvem a començar l'activitat més "de iaios", jugar al Bingo substituint els números pels nicks dels veïns, sento el telèfon (sort que el vaig sentir) i, com la ventafocs, m'adono que ja són gairebé les dotze... ai...

"Que ja s'ha acabat el partit, que ja baixo a buscar-te, que surtis i et FIXIS BÉ per on vas, que si no no ens trobarem"

Jaaaaaaaaa? Ja he de marxaaaaaaaaaar?

La Clidice em diu que ella també ha de marxar i, després d'un adéu general (no hi ha temps per petons i abraçades, llàstima) sort que surto amb la Clidice: estic ben desorientada! (característica típica meva)... ella va cap a la Plaça de Catalunya,, així que sortim juntes fins allà on he quedat i ens acomiadem. Ja veig el meu patidor/sofridor que s'acosta amb el cotxe. Pujo.

Què tal, el Barça?
Ha guanyat.

Llavors tot està bé, tot està correcte, ara només cal anar analitzant tot el bo que he viscut i rememorar-ho.

Ha estat un veritable plaer!

Quines ganes de veure les fotos!

Ah, si: tinc una sola crítica, més que crítica, una constatació: l'acústica no era bona i no vam poder sentir la BANDA SONORA de l'event tal com ens hauria agradat.

Però, en realitat, per què volíem música, amb la xerrera que teníem? eh? eh? eh?

16 comentaris:

Carme ha dit...

Suposo que no et sabrà greu si et dic que gairebé em cau la llagrimeta, ja sabeu que jo sóc així, d'emocionar-me!

Quines ganes de veure les fotos! I tant que sí!

Et vas perdre les piruletes, que es guanyaven a cada línia de bingo acabada... va ser una disbauxa de línies i de piruletes. I va costar déu i ajuda que sortís un bingo acabat!

I ja vas agafar el llibre d'intercanvi?

Carme ha dit...

Volia dir llegint-te, eh? això d'emocionar-te... allà també era emocionant però amb l'alegria desbordant no em va caure cap llagrimeta...

Violette ha dit...

Realment va ser molt entranyable, molt agradable i se'ns va fer curt encara que ens quedéssim fins al final... Un gust de vetllada! Igual, igual que una reunió de veïns d'escala!!! :P

El veí de dalt ha dit...

Nena,
Gran ressenya! La música la passarem en un link a Spotify.
Entre entranyable, emocionant i nostàlgic tot plegat. Bisoux!

Joana ha dit...

Oooh Arare quin post tant ben explicat i quina nit tan curta...
Un plaer poder-te abraçar. Ets wapa, wapa com a les fotos :)
llàstima que te perdessis les piruletes:) i jo et vaig veiure marxar...
una altre dia ens veiem.
petonsss

Joana ha dit...

" No et vaig veure marxar...":(

Elfreelang ha dit...

carai que ben explicat!!! doncs no vaig veure el teu mocador...a veure si algú el va recollir...fantàstica vetllada! fins aviat!

Elfreelang ha dit...

òndia té raó la Carme ...vas agafar el llibre de la capsa màgica del bookcroosing veïnal?

khalina ha dit...

Has fet una bona crònica de la nit :)

Barbollaire ha dit...

Mariana... Dolça Perla de Labuan...
sols per la teva abraçada tant dolça ja hagués valgut la pena el sopar...

Està clar que va ser un magnific tastet del que va ser la resta de la nit i que has descrit tant i tant bé...

(la llàstima és que et vas perdre la piruleta de "los bingueros" jajajajajajajajaja!)
Petonets dolcíssims nina estimada
:¬)***

iruna ha dit...

arare,

com la ventafocs, veig que vas marxar aviat però et va cundir, la nit :)

me n'alegro molt per tots vatros de veure com vau xalar i l'emoció amb què expliqueu la trobada.

una abraçada!

El porquet ha dit...

Magnífic post-resum de la vetllada! Gairebé has aconseguit que em sentís com si ho hagués viscut en primera persona i m'has fet sentir, i molt, també les teves emocions!

Caram, caram! Quanta joia que hi havia en aquest sopar, i quants mestres de la catosfera!

A la propera mirarem de quadrar bé l'agenda!

carina ha dit...

Nena, quina crònica més maca de la vetllada, em va saber greu no haver pogut parlar amb tu, però et tinc fitxada i a la propera espero poder conèixer-te millor, almenys ara sé del teu bloc. Quin dia més bonic vam passar!

Cris (V/N) ha dit...

Nenaaaaa, m'ho has fet reviure tot, jajajajaja, quina cronista més ben parida que tenim!! Va ser un veritable plaer de coneixer-te, de debó, guapa, simpàtica i entranyable, vam fer una bona xerrada eh? T'envio un petó molt gran, una abraçada i esero que fins ben aviat si repetim, muackssssssss!

Eli ha dit...

I una abraçada ben sentida la que vaig poder donar-te! Quasi que m'emociono!!!!! Be, no...m'emociono!!!! I sense "despreciar" a la resta, eres una de les personas que més ganes tenia de conèixer!!!
Un plaer! Espero que ens tornem a veure aviat!
Un petonas

el paseante ha dit...

Ja m'han dit que va ser una nit fantàstica i que tu estaves molt guapa. Llàstima que et toqués el paper de ventafocs. Ella va perdre una sabata i tu un mocador. Espero que el cotxe del patidor no es tornés una carabassa en mig de l'autopista, eh? eh? eh?