25 de maig, 2014

Partits i partits

Fa mesos que dubto.

Donar un cop de mà a qui s'ha posat enfront de les demandes del poble?

O continuar amb la meva línia, malgrat alguna decepció puntual i tri-dallonses?

Hi ha algú que ha fet molta feina. Admiro força aquest algú.

L'altre, em meravella amb la generositat de demanar el vot diguem-ne útil, encara que no sigui pel seu partit.

Dubtes raonables altra vegada.

I ahir a la nit, un parell de tuits amb una imatge que em va posar els pèls de punta:

L'abraçada de dos grans traïdors a la "meva" causa. En un context lleig, molt lleig...

i una altra imatge, una musculatura fastigosa i prepotent i que ... què té a veure? MOLT!

I pensar que, per donar un cop de mà a algú que està fent una bona feina per una banda, estic fent un favor a algú que hi ha dintre de la mateixa formació, encara que lluny... però a prop.

Lluny, vivint com un rei.  Que no ha estat capaç d'anar a un fisio que l'ajudi a ajudar... per què hauria d'ajudar jo?


Mama por.

Massa dubtes.

Ho sento pel cop de mà.

Ho sento, noi. Haver-te desempallegat de qui tocava, quan tocava. Em sap greu...

Me'n vaig a votar.


3 comentaris:

Relatus ha dit...

No haver-se'n desempallegat li costarà car, això que ell està fent bona feina. Però no podem votar una barca on un dels tripulants rema cap a l'altra banda. Bona votació

Olga Xirinacs ha dit...

Jo també vaig sentir por, ahir a la nit. ¿Per què hem de consentir que ens espantin així?

M. Roser ha dit...

Suposo que aquestes votacions ens han generat dubtes a molts, que intentem de bona fer que el nostre petit, gran país millori...
He al·lucinat en veure els resultats de França, l'ultra dreta al davant!!! Ai, ai...