21 de novembre, 2015

Plou

Plou.

Aquest matí, volia anar-me'n amb la Taca a passejar "llarg", i ens hem hagut de conformar amb el passeig "curt", al bosquet de sota de casa, perquè plovia considerablement.

Ja sé que fa massa dies que no dic res, i no és pas que no tingui coses a dir.

Finalment, el dia 5, vaig fer la meva xerrada a la Biblioteca de Blanes, i va anar súper bé. Va ser una vetllada molt gratificant, però molt, molt, eh?

I una setmana més tard, el dia 12, vam presentar "He d'anar-me'n", de Cornèlia Abril, a la mateixa biblioteca. Des d'aquí i amb massa temps de retard, dono les gràcies a tothom, perquè ambdues vetllades van ser inoblidables. Són "aquelles petites grans coses que romandran per sempre a la memòria". Però per bé!  Gràcies, moltes gràcies, Biblioteca Comarcal de Blanes, Gemma Ciuró i... tots i totes els que hi vau assistir! (inclosa la família, ep!)

Aquest dijous passat, vam presentar-lo a La Garriga, a una granja-cafeteria que es diu "Ca la Mila", curiosament, la protagonista del meu relat al llibre "Secrets i solitud", també es diu Mila. Va ser simpàtic, parlar-ne amb la Mila de Ca la Mila!

Ara, sense més, buscaré algunes fotos perquè veieu l'ambient de cada presentació.

Dels esdeveniments negatius del món, dels moments que ens està tocant viure, que estic segura que no havíem pensat mai de la vida que ens tocaria viure... no en vull parlar. Me'ls guardo per mi. Per ara.

Els llibres, col·locats de manera exquisida, per la Dolors, de la llibreria Llibresca, de Blanes, on els podeu trobar.  I ara aprofito per fer una miqueta de publicitat: "He d'anar-me'n" pot ser un bon regal per Nadal!!

D'esquerra a dreta: l'editor, Joan Ramon Riera, la Maria Aladern, escriptora de Blanes, la Mercè Bagaria i jo mateixa, dues de les Cornèlies, en l'acte de presentació.

Totes les Cornèlies (n'hi ha una que substitueix la "verdadera", perquè aquesta, està de baixa maternal). D'esquerra a dreta: Clàudia López, substituïnt a la Maria Cirera; Pepa Bagaria, Mercè Bagaria - si, són germanes!- Montse Medalla, Mati Nuri, Marta Pérez Sierra, Carmen Sanzsoto, la pintora, i Sílvia Armangué. 


Signatura de llibres.


Mati Nuri i Montse Medalla, a la presentació a La Garriga.



Dretes, al darrere: Mati Nuri, Mercè Bagaria, Sílvia Armangué, Pepa Bagaria, Montse Medalla, Carmen Sanzsoto i Marta Pérez Sierra. A davant, Marta Sempere, escriptora de L'Ametlla, que ens va presentar a La Garriga, i la Mila, de "Ca la Mila".



Un dels moments de l'acte. Hi havia força públic! Vam estar molt bé, la veritat. Gràcies, Mila!

Mati Nuri i Marta Pérez Sierra, en un altre moment de la presentació.

I ja no marejo més... vaig a aprofitar un "lapsus" en què no plou... Taca! Sortim!

8 comentaris:

Joana ha dit...

Moltes felicitats Montse! Per aquest Nadal me'n regalaré un dels teus llibres.
Les petites grans coses que ens acosten a la felicita, i tant!
Endavant ! A girona no plou. Més tard aniré cap a la Garrotxa ...potser allà hi plou i si no potser trobaré algun bolet ;)
Una abraçada i molts records Montse

Montse ha dit...

Gràcies, Joana!
Ara ja no plou... fins i tot ha sortit el sol. I jo vaig amb retard!
Necessiteu alguna cosa del súper? ;)

M. Roser ha dit...

Caram, aquí no ha plogut en tot el novembre...
Felicitats per l'èxit obtingut en aquests actes literaris...
Bon diumenge.

Olga Xirinacs ha dit...

Caram, Montse, si sembleu les flors de maig... tan resplendents i joioses, que els modernistes us haurien fet una cançó triomfal.
Ja sé que aneu fent les presentacions, i algun amic blogaire hi ha assistit i me n'ha parlat. Creu que n'estic ben contenta i us desitjo un èxit continuat.
¿Que plou, dius? ¿Què vol dir això de ploure? Enyoro la pluja (aquest podria ser el títol d'alguna cosa).
Petonets a les nenes. També podeu semblar un retrat corporatiu de Rembrandt, o de Rubens, que té més color.
Una abraçada.

Montse ha dit...

Moltes gràcies, M.Roser. Després de la pluja que va frustrar el passeig llarg de la taca... ja no ha tornat a ploure... ah, no, menteixo: després de dinar va fer un grop, però va ser això: un grop. Deu minuts i adéu!

Bon diumenge, preciosa!

Montse ha dit...

Enyoro la pluja... pot ser el disparador d'un conte, d'un relat, d'una història o d'un poema... fins i tot d'una novel·la... va, qui el fa?

Els petons seran donats de part teva.

Una cosa, Olga... no et xiulen, les orelles, a cada presentació que fem? ;)

Elfreelang ha dit...

veig que en conec algunes de Cordelies .....fa bona pinta ....enhorabona

fanal blau ha dit...

Un plaer compartir estoneta i cornèlies!

Vuit abraçades!