02 de juliol, 2017

Tornaré aviat

Avui comença el compte enrere, per les meves vacances.

Dimarts començarem a desfer allò caminat (navegat, en aquest cas) i a partir del dia 12, esperem tornar a ser a casa, per iniciar les altres vacances: al costat de mare, fills, néts...

De moment no han estat unes vacances de desconnexió total, com preteníem (sempre ho pretenem, però tot acaba amb una il·lusió), ja que sempre queda un fil que et connecta amb la realitat de la  vida.

Us faig una pregunta: quantes vegades, allò que havíeu previst quan havíeu programat unes vacances, s'ha acabat complint? em refereixo a això que dic:

-vull desconnectar
-vull descansar
-vull estar fresquet...
-vull llegir mooooolt
-vull escriure mooooolt
-no em vull engreixar (?¿?¿!!)
- prometo que no hi haurà cerveseta diària (hahahahahahaha!!!!)

etc...

No puc posar fotos perquè tinc poca connexió i perquè se m'ha mort la bateria del mòbil (més o menys). Per ressusscitar-la o per obtenir directament un altre mòbil... caldrà esperar a tornar. Mentrestant, a viure "com abans" (com quan no teníem mòbils)

Aquí, a Sant Carles de la Ràpita (al port) no podem accedir a TV3, o sigui que em vaig haver d'assabentar pels espòilers radiofònics del final de La Riera... el que em sap més greu és no poder veure Nit i dia. Ni amb allò de tevetres a la carta, perquè les connexions no són gaire catòliques (ui, us heu fixat que per dir si són bones o dolentes fem servir la paraula "catòliques"?)  per què deu ser?

Amb aquesta reflexió sobre un prejudici us deixo. Apa!